Wild. Motionhouse

informació obra



Sinopsi:

L’atrevida producció de dansa i circ de Motionhouse explora la nostra desconnexió amb l’entorn natural creant un bosc urbà en el dia a dia de la ciutat.


Què és ser salvatge? WILD, l’atrevida producció de dansa i circ de Motionhouse, explora la nostra desconnexió amb l’entorn natural, per preguntar-se si, a les nostres vides modernes, la natura continua configurant el nostre comportament. Un espectacle d’alçada on veurem la creació d’un bosc urbà en el dia a dia de la ciutat. Amb el poder físic característic de Motionhouse, els intèrprets utilitzen la coreografia dinàmica, el moviment acrobàtic i l’associació cos a cos per moure’s a través d’un bosc de pals alts.

Fundada l’any 1988 per Louise Richards i Kevin Finnan MBE, Motionhouse és una de les grans companyies de dansa i circ itinerants del món. Des de produccions de llarga durada per a gires de teatre, fins a treballar per a escenaris a l’aire lliure i esdeveniments de representació a gran escala, les seves aclamades produccions integren un físic atlètic, una narrativa potent, unes imatges digitals increïbles i partitures sonores emotives.

Crítica: Wild. Motionhouse

13/03/2023

Agonia en ple transbord a la L4

per Jordi Bordes

Wild és una molt bona tria com a espectacle que giri per Dansa Metropolitana. Té la potència i l'espectacularitat sense la necessitat d'un dispositiu penjat dalt d'una grua com aquella d'Eufòria. Motionhouse beu de la intensitat i espectacularitat de Block i dels treballs juganers de Moveo (Echoes, Conseqüències).

Els sis integrants de la companyia alternen moviment i acrobàcia en una mena de faula angoixant suburbà (convertint-se en una divertida peripècia perquè el públic veu que és una excusa per a les seves acrobàcies). Se'ls veu perduts en una mena de bosc d'una estructura de tubs, com si fos l'estructura d'un gran edifici en construcció. Pugen amunt per divisar la sortida del laberint, i que no els descobreixi una amenaça postnuclear, o uns franctiradors com els de L'espera, d'Hui Bassa.

Els personatges alternen la desorientació per veure qui troba el camí (qui vol imposar el seu parer) amb els moments corals de construcció. Unes coreografies entre les diagonals de les estructures i servint-se dels tubs com si fossin pals xinesos, tot i la seva inestabilitat. Aquests són moments que recorden les ganes de descoberta de Moveo o aquell Bark, fets als boscos de La Garrotxa, en un espectacle itinerant.

L'excel·lent treball acrobàtic, amb una música que reforça les postals aconseguides, contrasta amb una sobreactuació discutint entre ells o preguntant a públic el camí correcte. Segurament, un assessorament dramatúrgic ajudaria a arrodonir o reduir aquesta puntual dissonància. També és cert que la repetició de les funcions permetrà afinar el to i sintonitzar les intervencions dels personatges, molt ben equilibrats en l'apartat circense. Com més rodi, millor sonarà tot plegat.