Que la 25a edició de Fira Mediterrània compti amb el 71% d’estrenes a la seva cartellera (50 dels 70 títols debuten del 6 al 9 d’octubre a Manresa) diu molt de la salut de la cultura popular. Perquè indica que està viva i que continua replicant-se contínuament. La cultura popular parteix de dues potes: l’arrel d’on prové i els artistes que la interpreten diàriament, posant-la al dia i trobant un ressò nou entre la tradició i la contemporaneïtat. Avui es balla el demà partint de l'arrel de l'ahir. El temps com el ball a plaça sobrepassa els limits, desborda creativitat.
El director artístic Jordi Fosas ha triat la llegenda d’El Pou de la gallina per emparentar aquesta edició amb els 500 anys de l’arribada d’Ignasi a la capital el Bages. Va ser en aquests mesos d’espera (volia fer la peregrinació fins a Jerusalem i el port de Barcelona estava tanca per la pesta) que va escriure els seus Exercicis espirituals, que seria la pedra filosofal de l’orde dels jesuïtes. Ara, Aquesta rondalla prendrà forma d’espectacle de circ amb els Voël i la colla castellera dels Tirallongues de Manresa. Un altre exemple (un dels pocs espectacles estrenats) és el treball d’Israel Galván en un diàleg amb l’Escolania de Montserrat. Seises era un ball religiós de la infància del bailaor a Sevilla i que, ara, confronta amb les veus blanques de l’Escolania. L’obra es va estrenar al Grec passat. Altres trobades provocades per la Fira Mediterrània, enguany, són les del Cor Jove Amics de la Unió amb Marcel Bagés i David Soler; Els Escarlata (que acaben d’estrenar GrUtesca a Tàrrega) i Joana Gomila i Laia Vallès amb l’Esbart Manresà amb Rӕpte; Roberto Olivan i Arnau Obiols amb l’Esbart Ciutat Comtal, o Pep Gimeno “Botifarra” amb la Unió Musical de Bages.
L’interès per documentar i mantenir vives les tradicions no és un invent hipster. A Fira Mediterrània es presenta l’exposició que commemopra el centenari del Cançoner popular. El 1922 es va emprendre un insòlit i ambiciós recull de tradició oral: es van fer 66 expedicions arreu dels Països Catalans (principalment, al Principat i a les Illes), que van suposar la troballa d’unes 29.000 melodies a càrrec dels col·lectors (els equips impulsats des dels despatxos de Barcelona formats per un músic i un escrivent). Es van documentar unes 4.000 fotos (moltes pendents de completar la documentació avui) i un centenar de gravacions amb cilindres (de les quals se’n poden rescatar un 10% per la mala conservació). A l’exposició (inaugurada aquest divendres, 30 de setembre), que voltarà arreu, es projecta una gravació rodada el 1924. L’estudiós Jaume Ayats celebra la voluntat documentalista d’ara fa un segle, que es va veure truncada el 1936 per la guerra, però que s’ha anat completant amb projectes privats, de gent entusiasta, dècades després. Fira Mediterrània és un exemple que es remunta fa 25 anys però festivals com l’Esdansa, aquest estiu n’ha celebrat 40!
L’equilibri entre novetats musicals (54%) i escèniques (46%) s’aproxima a la paritat. El 60% de les propostes són creades a Catalunya. El 16% son internacionals (sovint a l’entorn de la Mediterrània) . El 24% restant té procedència de l’Estat espanyol. Fosas manté els eixos del seu projecte que vol incidir en la creació dels més joves revisant, sense els prejudicis de la genració precedent, la tradició més pura i completant-la amb les formes d’avui i les necessitats del discurs actual. Per exemple, De paper a Miranius fa un cant al respecte per la Natura; Alícia Buil rellegeix els seus estius al poble enfonsat per un pantà dels seus avis Memòria sota l’aigua. Mentre, Guillem Vizcaíno rescata l’habilitat amb les baldufes a Poi. I Jordi Font (membre de Projecte Mambo que va fer Iaia) narra un conte tendre sobre una família insòlita a Ells i jo: Aquella sensació que els arbres et miren. Per la seva banda, artistes joves Com Àfrica Llorens estrenen espectacles. La que vam conèixer com a àgil a Envà ara presenta Moll de l’os. O Clàudia Serrahima convida al viatge a No sabem res del campo, mentre que Magda Puig (Infinitus) estrena Me & Margarida. Per la seva banda, Magí Serra (La mesura del detall, Cossoc), estrenara Condens. Fira Mediterrània recupera la festa i el carrer, després de dos anys de danses populars semiconfinades per culpa de la pandèmia.
