Acampada

Teatre

informació obra


Companyia:
El pont flotant
Autoria:
El Pont Flotant
Intèrprets:
Àlex Cantó, Jesús Muñoz, Benito Valverde, Leyre Subijana, Alberto Romera, Itziar Manero, Mónica Lamberti, Isabel Gómez, Carmen Golfe
Escenografia:
Joan Collado
Il·luminació:
Marc Gonzalo
Composició musical:
Pedro Aznar
So:
Josep Ferrer
Il·lustració:
Raúl Aguirre
Sinopsi:

Sis amics amb cultures i capacitats físiques i psicològiques diverses decideixen passar un cap de setmana junts en la natura. Com afectarà l’entorn a les seves capacitats? Seran capaços de superar o d’assumir les seves pròpies incapacitats? I les dels altres? Seran capaços de despertar la seva capacitat d’adaptació, de llegir el món segons els llenguatges dels altres? I els espectadors? Seran capaços d’escoltar més enllà del soroll, de comprendre més enllà de les paraules, d’imaginar allò al que no arriba la vista? Seran capaços de conviure en un pati de butaques amb capacitats i necessitats diverses?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Acampada

16/02/2024

Campant al seu aire

per Jordi Bordes

Pont Flotant és una de les companyies que es mereix molta més atenció del públic. Saben traslladar a l'escenari els fets i desigs més quotidians. Algú recorda la paella i el foc de camp d'Exercicis d'amor? Doncs ara, hi tornen però amb un grup i uns interessos ben diferents.

La companyia valenciana d'una frescor comparable a la d'Els Pirates (Boira a les orelles) i amb uns girs dramàtics de l'alçada de La Calòrica (Fairfly) han anat creixent dalt l'escena. Han parlat del record de la infància (Com a pedres), de les enveges (Jo de major vull ser Fermí Jiménez) de l'angoixa dels fills (El fill que vull tindre), de la mirada social en l'entorn (Les 7 diferències). I ara, hi tornen amb un grup tan divers com insòlit. Posen en pràctica el que es proclama des de la intenció social de la cultura. Amb totes les contradiccions que això pugui suposar. I demanant la paciència necessària per arribar al clímax dramàtic.

Acampada pateix d'aquesta manera d'entendre el teatre. Per força, es perd tensió en la trama perquè el que compta és la presentació de cada personatge. En fan gala com a les produccions d'Escenaris Especials de Clàudia Cedó (Cinema, Mare de sucre, Els àngels no tenen fills) però sense desenvolupar una trama que posi en qüestió la convenció social. Acampada és com un espectacle per mostrar cada retrat. Sense fer cap denúncia explícita. Sense exposar-se com a testimonis d'una injustícia. Hi són i els hi passen fets. Simplement.

Ara, el que millor fa Pont Flotant és posar el llaç al regal. Des de la veritat més pura, la ficció es trenca i emergeix un torrent de descoberta. En aquesta acampada, no volen arribar a cap cim, només pretenen que la convivència trenqui la quarta paret. No hi ha paella però sí galetes seques per a la llet. així com un espectador descobreix noves capes si repeteix una funcio, també una persona cega, per exemple, descobreix altres descripcions si va canviant la persona que fda l'audiodescripció. La diversitat acaba resultant un tipus de sort diferent per a cada persona. La intel·ligència està en saber conviure-hi, en positiu.