Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Mireia Gubianas
Ajudantia de direcció:
Roger M. Puig
Vestuari:
Nídia Tusal
Producció:
La Cantera Exploraciones Teatrales
Companyia:
The feliuettes
Autoria:
Sinopsi:

"Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)" presenta una dona acusada d’haver comès un crim. A mesura que l’acció avança, veurem com Adela anirà desgranant els seus arguments de defensa davant la interpel·lació d’un passat que retorna una vegada i una altra a la seva ment. Aquesta serà l’excusa per tal que l’espai escènic es converteixi en el centre de la tempesta humana, on veritat i invenció seran la trama inseparable i difosa d’un mateix destí de condemna i salvació.

Crítica: Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)

08/06/2015

Prendre una servesa en companya de l'Adela de Veronese, es transforma en una intensa experiència teatral

per Ramon Oliver

A tot estirar, tres quarts d’hora. I al llarg d’aquests tres quarts d’hora, molts moments de silenci. I molt moments de ràdio a tota pastilla, sense cap mena de paraula de per mig que no sigui la del locutor que anuncia  amb alegre banalitat la cançó que és a punt de sonar entre una i altra tanda d’anuncis publicitaris. I moltes entrades i sortides sobtades d’Adela , deixant buit el pati en el qual es dedica a trasplantar unes quantes flors mentre respon a les preguntes que nosaltres li fem, però que curiosament, en realitat mai no formulem. L’autor  Daniel Veronese , el director Jorge Sánchez i l’actriu Mireia Gubians ( estupenda en tot moment; sense ella, sense la seva mirada alhora fixa i perduda i sense la seva fragilitat trencadissa , aquest espectacle no podria existir ) en tenen prou amb aquests tres quarts d’hora, aquests silencis, aquesta ràdio, aquestes entrades i sortides i aquestes preguntes que ningú no li formula a Adela però que ella intenta contestar amb la màxima precisió, per construir de forma colpidora el retrat d’un personatge que es troba vivint una situació límit. Un personatge que es mou en un territori imprecís en el qual es confonen realitat  i imaginació, i que té coses terribles per explicar-nos, encara que hagi embolicat aquestes coses terribles amb un mur de protecció emocional que pot quedar esmicolat  en qualsevol moment. No es pot fer més amb menys. I l’únic que resta ara, és demanar que Adela trobi ben aviat un altre pati d’acollida , per tal que tots vosaltres pogueu conèixer-la. 


Trivial