Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)

informació obra



Intèrprets:
Mireia Gubianas
Ajudant de direcció:
Roger M. Puig
Vestuari:
Nídia Tusal
Producció:
La Cantera Exploraciones Teatrales
Companyia:
The feliuettes
Autor:
Sinopsi:

"Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)" presenta una dona acusada d’haver comès un crim. A mesura que l’acció avança, veurem com Adela anirà desgranant els seus arguments de defensa davant la interpel·lació d’un passat que retorna una vegada i una altra a la seva ment. Aquesta serà l’excusa per tal que l’espai escènic es converteixi en el centre de la tempesta humana, on veritat i invenció seran la trama inseparable i difosa d’un mateix destí de condemna i salvació.

Crítica: Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)

03/06/2015

Realitat, ficció i quotidiania

per Christian Machío

No sempre sóc partidari dels espais “diferents” a l’hora de veure teatre. Però “Adela” és d’aquells textos que gairebé resulta imprescindible veure en un context allunyat de la butaca i la foscor d’un teatre a la italiana. Va néixer dins dels projecte Terrats en cultura i resulta evident que ha estat concebut per ser escenificat a l’aire lliure.

Mireia Gubianas, dirigida per Jorge Sánchez, té el repte de crear en poc més de 40 minuts tot un clima aparentment quotidià (un pati, uns geranis amb la sorra preparada per trasplantar, una ràdio que sona...) per a un relat que ens pertorba més a mesura que avança. Un “Historias para no dormir” amb rerefons socials i  aquell toc Veronese en l’autoria on la realitat i la ficció juguen al mateix camp.

Fins i tot les campanades de l’església veïna ajuden a enrarir l’ambient que crea Adela, aquesta noia solitària que viu un perillós triangle entre el seu veí, un tal Senyor Carve, i el seu cunyat. “No vinguis més -li vaig haver de dir al meu cunyat- El Senyor Carve, el meu veí, et té calat”.

No és un espectacle participatiu, però el públic hi és. Hi som. Només a estones. No sempre queda clar tot i que Adela a vegades ens mira fixament, alienada, amb aquella sensació de quan un desconegut sembla que t’estigui a punt de dir alguna cosa fins que s’adona que t’ha confós amb algú altre. Potser amb el Senyor Carve.


Trivial