Adossats

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ramon Madaula, Jordi Bosch, Carles Canut/ Camilo García, Rosa Renom, Marieta Sánchez Martínez, Guillem Balart
Escenografia:
Joan Sabaté
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
So:
Àlex Polls
Vestuari:
Míriam Compte
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa d’en Jordi i la Carme on tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d’espines, de dracs que treuen foc i de cavallers que potser no són tan valents… Adossats intenta donar resposta a la pregunta: què ens uneix realment als nostres parents? Una història sobre les relacions familiars i les influències que van de pares a fills escrita per Ramon Madaula i dirigida per Jordi Casanovas.

Crítica: Adossats

19/12/2018

Amarga lleugeresa

per Francesc Massip

Nova incursió dramàtica de l'actor Ramon Madaula, autor i intèrpret d'Adossats, una comèdia domèstica esquitxada de tràngols que malmeten les relacions entre pares, fills i germans. Recels, incomprensions, suspicàcies que han endurit els afectes, han aprofundit la incomunicació i nodrit malentesos fins fer del frec una callositat. Rosa Renom encarrila el rol de la mestressa de la casa amb generositat i vivesa, obsedida en netejar totes les tifarades de la família (gossa inclosa), sense rebre la consideració que mereix. Madaula afronta el cunyat artista estabornit per la recent separació i el poc reconeixement del seu art escultòric. Jordi Bosch supura insatisfacció i malhumor -amb l'ampli ventall d'esgarips i cridòria que el caracteritza- perquè el partit no li ha atorgat el càrrec que li pertoca, mentre no entén el pare vidu, estovat de solitud dominicana, i encara menys el fill amb qui no comparteix més que la dèria futbolera.

Una estructura familiar que no s'aguanta per enlloc però que quan arriba el mos de l'infortuni potser es recosirà. Potser.

Trivial