Adossats

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ramon Madaula, Jordi Bosch, Carles Canut/ Camilo García, Rosa Renom, Marieta Sánchez Martínez, Guillem Balart
Escenografia:
Joan Sabaté
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
So:
Àlex Polls
Vestuari:
Míriam Compte
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa d’en Jordi i la Carme on tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d’espines, de dracs que treuen foc i de cavallers que potser no són tan valents… Adossats intenta donar resposta a la pregunta: què ens uneix realment als nostres parents? Una història sobre les relacions familiars i les influències que van de pares a fills escrita per Ramon Madaula i dirigida per Jordi Casanovas.

Crítica: Adossats

10/02/2018

L’humor de cada dia, dona’ns senyor...

per Núria Sàbat

Sant Jordi, primers dies de primavera al jardí d’una de les cases adossades que conformen la urbanització on viuen la Carme (Rosa Renom), els seus dos amors: el marit (Jordi Bosch), un funcionari emprenyat i estressat que veu esfumar-se les seves expectatives, i el fill (Guillem Balart), i la gosseta.

Disposats a celebrar la festivitat, esperen l’arribada de l’avi (Carles Canut), la seva cuidadora Deisy (Marieta Sánchez) i el cunyat, en Joan (Ramon Madaula), un escultor en hores baixes que també vol fer-se un nom. La jornada promet.

La família fictícia de Ramon Madaula –autor d’aquesta obra estrenada al Temporada Alta i que ara mateix fa una exitosa temporada al Teatre Romea– aglutina un munt de tòpics i estereotips, i segurament no ens diu gaire res de nou, però tampoc no vol ser cap estudi sociològic ni fer cap anàlisi profunda de la condició humana, sinó plantejar en clau d’humor els tics d’una societat que no sembla anar prou a l’hora i a la que Madaula –juganer i bon observador– sap treure-li suc.

Els personatges són volgudament estereotipats i la trama és del tot esbojarrada, plena de despropòsits i situacions inversemblants que remeten, si bé epidèrmicament, a la realitat. No dubta a recórrer als recursos que disparen la riallada ni a fer recognoscibles algunes de les situacions, afirmacions o sortides que s’hi succeeixen a través de la flegma de l’avi, l’humor negre i les frases lapidàries del seu fill –«El país més civilitzat és el que gestiona més bé la seva merda»– o la força eixorividora de la Deisy. Són paràmetres infal·libles, tot i que insuficients si no van acompanyats d’una estructura dramatúrgica sòlida. I Adossats és una comèdia ben construïda, en què el ritme no decau, les rèpliques són fluides i la gresca, assegurada. Com també és un encert la direcció de Jordi Casanovas –amb qui Madaula ja havia col·laborat anteriorment– i, per descomptat, l’elecció dels intèrprets que, un cop més, demostren la seva efectiva i aplaudida vis còmica.

Adossats és, doncs, una bona proposta, divertida i fins i tot un punt terapèutica –les misèries compartides perden amargor– per veure en família i esbargir una mica les cabòries. 


Trivial