Akelarre

Musical

informació obra


Intèrprets:
Maria Cirici, Laura Pau
Direcció:
Míriam Escurriola
Dramatúrgia:
Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente
Composició musical:
Ariadna Cabiró , Arnau Tordera, Clara Peya, Gerard Sesé
Interpretació musical:
Gerard Sesé
Escenografia:
Maria Monseny
Vestuari:
Maria Monseny
Il·luminació:
Adrià Aubert, Míriam Escurriola
Producció:
El Maldà
Companyia:
Emanuel Gat Dance
Coreografia:
Emanuel Gat
Sinopsi:

The Feliuettes retornen al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia, dirigides per Míriam Escurriola, amb textos de Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Xavi Morató i Mireia Giró i música de Clara Peya, Arnau Tordera, Ariadna Cabiró i Gerard Sesé.

The Feliuettes ens conviden al seu aquelarre, on ens interpel.len, es pregunten i ens qüestionen, el per què i les essències del feminisme. A través de l’esperit nascut del cabaret més personal, personatges inesperats posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les amb un mirall ple de possibilitats.

Humor negre, faula idiota i perversa, el kitsch, l’absurd, l’stand up comedy, l’esperit punk… ingredients en el nostre còctel per parlar amb llibertat, i a la recerca de la llibertat, sobre el feminisme.

Crítica: Akelarre

20/03/2019

The feliuettes branden la bandera de la reivindicació sense deixar l'humor

per Jordi Bordes

Aquella broma ensucrada estirada al límit (The feliuettes), aquell conte prim per anar teixint cançons divertides amb un vestuari divertidament ridícul (Cobi, Curro, Naranjito) han donat pas a una peça de maduresa. Akelarre manté la frescor de les cançons i el desvergonyiment habitual (un punt cafre) però, ara, la diana és molt més concreta. Ha caigut el pes de la trama per donar major força a la idea que es vol reivindicar. Les tres actrius (sembla que haguessin fet un càsting per a trobar tres perfils físics més antagònics) utilitzen l'humor amb cinisme: si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi i ves minant el seu discurs, des de dins. Com qui no vol la cosa, amb aquella humor tant genuí de riure's d'un mateix perquè la resta de, món quedi encara en més evidpència.

La presència del pianista Gerard Sesé guanya molt pes en l'escena. Perquè és l'antagònic de les noies i tant pot voler empatitzar-hi (voldria conèixer els dolors de la menstruació) com correspondre al típic paper de mascle alfa, amo de tots els privilegis. La comèdia musical, amb algun toc ben agre que pot incomodar els i les espectadores mossega en camps verges com la masturbació femenina, la fal·làcia de la pornografia (amb una comicitat que descol·loca a diferència del Porn is on, vist al TNT, per exemple), o la conversa de les velles beates. Falta encara que els números d'aquest cabaret caòtic agafin ritme, que les transicions aboquin a un següent número. Perquè, ara, encara hi ha la sensació que qualsevol número pot ser el final. 

L'humor és un element indispensable per a la reivindicació. També en el camp del gènere. Un bon exemple és el Dancing with frogs (amb un penis que pendula com un botafumeiro i que seria  el díptic del "teló" d'Akelarre) o la crua comicitat d'Agnès Mateus a Rebota, rebota y en tu cara explota. També Akelarre tracta el tema de la violència de gènere i les mortes per les seves parelles. amb la ingenuïtat d'una Caputxeta Vermella. Un monòleg que, fins ara, mai havia picat tant fons en cap peça de les The Feliuettes. A diferència d'altres espectacles recents com Barbes de balena o Aüc, en què també es denunciava la poca presència social de les dones i la por a l'agressió de les dones, en aquest al pati de butaques hi ha també homes. Una operació imprescindible per a despertar consciències. Probablement, que els temes els hagin encarregat a un estol d'autors i autores fa que la mirada sigui molt més transversal: "el feminisme és una cosa de tots o no serà!"

The Feliuettes, amb la seva frescor ben còmica, estan fent un interessant gir estilístic; ja no poden ser titllades d'espectacle ben interpretat per a entretenir perquè ara mosseguen la realitat amb lucidesa. 

Trivial