Al nostre gust

informació obra



Dramatúrgia:
Marc Artigau, Oriol Broggi
Direcció:
Oriol Broggi, Victor Alvaro
Intèrprets:
Laura Aubert, Jordi Figueras, Toni Gomila, Montse Vellvehí, Ramon Vila, Ernest Villegas / Oriol Broggi
Escenografia:
Oriol Broggi
Il·luminació:
Oriol Broggi
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Berta Riera
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Autor:
José Sanchis Sinisterra
Sinopsi:

A la nit, a vegades sospitem com comença tot però ningú no sap com acabarà. Amb el teatre, amb la ficció passa el mateix... Un home discuteix amb un client. Què vol oferir-li? Només allò què desitja. La nit, com la ficció, empara espais i personatges que semblen sorgits del no-res. I de mica en mica l'escenari s'omple d'actors que són pesonatges i de personatges que són actors i avancem pel bosc d'Ardem i ens perdem com Rosencratz i Guilderstern, amb Di Filippo contat passes en un escenari, amb Txèlhov, amb Handke, amb l'amic Eleuteri d'Espriu i molts d'altres. Les paraules ens arrosseguen i ens porten molt més lluny del que podríem imaginar a un espai nou, a una històra nova, on l'art i la vida se citen i el resultat sempre és soprenent.

Espectacle premiat en la categoria d'adaptació/ dramatúrgia. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Al nostre gust

19/11/2015

Només per a teatreros ?

per Víctor Giralt

El propòsit inicial de la gent de la Perla 29 era fer ‘Al vostre gust’ de Shakaspeare, però problemes de pressupost van aconsellar un cop de timó. Un cop de timó coral,  típic d’un espectacle de creació, en el qual cada actor, i no només el director, hi diu  la seva en funció d’experiències anteriors en d’altres muntatges.  D’aquí que, molt al seu gust, la Perla 29 hagi ordit un arriscat patchwork escènic que mena l’espectador d’ ‘Antígona’  a ‘Hamlet ‘ passant per ‘L’art de la comèdia’ o, fins i tot ‘Acorar’ (aportació personal, per força d’un dels actors implicats, Andreu Gomila). Guia l’ exercici el plaer d’explorar els grans temes de la història del teatre, que són, sona a tòpic, els de la vida (la mort, l’amor...).

El repte d’Oriol Broggi com a director era majúscul: com donar consistència al conjunt sense que sembli, tot plegat, un relligat d’assajos del típic work in progress ? A mi em sembla que la troballa de la companyia de còmics a la recerca d’un text, d’una obra o d’una feina (o del que sigui),  era l’únic element que podia donar aquesta necessària unitat. Suposo que pel fet de ser el recurrent artifici del ‘teatre dins el teatre’ semblava massa obvi i només ha estat tímidament apuntat.

El saber fer de la gent de la Biblioteca és present un cop més: elegant utilització dels recursos escènics (llum, objectes mínims emprats amb astúcia, passatges musicals que rarament grinyolen) i bona direcció dels intèrprets -pel que els tocava en la invenció de l’enginy, traspuen molta veritat-. Però inevitablement  apareix un dubte. Al gust seu i de qui més ?

I és que, finalment, saltar d’una obra a l’altra pot fer trempar molt a aquells que tenen una sòlida cultura teatral, però no estic segur que sigui l’experiència escènica que busca l’espectador mig, no necessàriament preparat per ubicar cada fragment, ni per entendre perquè s’ha relligat aquell amb l’altre. Fins i tot els més ‘teatreros’ es poden sentir immersos en una mena de Quiz del tipus ‘de quina obra és aquesta escena que fan ara’. Un ‘Saber i ganar’, vaja. Només per a  ‘teatreos’ ? El públic dirà.


Trivial