L´Andorra que dona títol i protagonisme a l´obra de Max Frisch escrita el 1961, es un país fictici, res a veure amb el principat andorrà. Per més que l´autor ho negués, la crítica es molt crua i ell vivia a Zurich, es trasllueix de forma força clara una critica de la societat suïssa. L´Andorra de l´obra es un país pur, pacífic, integrador, habitat per ciutadans bondadosos, nobles, humils, valents i orgullosos del seu país. Viuen amenaçats i temorosos de ser envaïts pels seus veïns del País dels Negres, on regne el terror, la tirania i la crueltat. El negre ve del color dels uniformes dels seus soldats (clara referencia a la Gestapo alemana).
El jove Andri va ser adoptat pel Mestre de la població i salvat del país veí pel seu origen jueu i criat junt a la seva filla. Tot i està inclòs dins d´una família andorrana, el jove sempre s´ha sentit diferent i es convenç que es pel seu origen jueu. Avançada la trama descobrirem, en plena amenaça d´invasió del país veí, que el jove Andri no es jueu i si nascut del creuament del Mestre amb una dona del País dels Negres. Això no impedeix que la societat andorrana, hipòcrita i covarda, li giri l´esquena i no el defensi quan les circumstàncies esdevenen tràgiques. Ningú sap, ningú ha vist, ningú surt en la seva defensa i cadascú mira per salvar els seus interessos.
Suïssa, aparentment país neutral, ja se sap que va deixar passar pel seu territori els trens nazis carregats de jueus i amb material bèl·lic procedents d’Itàlia i altres països de la zona sud i també va acollir als seus bancs capitals nazis i acull capitals mafiosos i de fosca procedència d´arreu del món. Ningú no sap, ningú pregunta, ningú no veu.
El muntatge
La directora Ester Nadal, nascuda al Principat D´Andorra, el real, va acariciar al llarg de divuit anys portar a escena l´obra de Frisch. Finalment ho ha aconseguit a la Sala Petita del TNC, mitjançant una producció conjunta de l´Escena Nacional d´Andorra i el TNC. La traducció ha estat a cura de Xavier Torruella. Unes grans lones blanques cobreixen les tres parets de l´escenari a la italiana i el terra on transcorre l´acció, nua, tan sols una taula que posada en vertical es transformarà en porta. Sols al final cauran les lones blanques i es descobrirà la nuesa fosca del transfons a l´hora que es trenca la quarta paret i el públic queda inclòs en la tragèdia final i el desenmascarament de la pretesa puresa.
A les seves ordres un elenc de set actors i dues actrius, mantenen un notable pols interpretatiu molt tens i físic. El reconegut Roger Casamajor interpreta al Mestre. El jove Oriol Cervera dona vida a un Andri molt vivencial i turmentat. Miriam Alemany, es la Mare, la dona del Mestre, i la Madame, autèntica mare d´Andri. La contundent presència i veu d´Eduard Muntada dona vida al Doctor i al Fuster. El veterà Carles Martínez, interpreta a l´Hostaler i l´aprenent de fuster. Marta Pelegrina, encarna la dramàtica vida de la filla que viu la tragèdia en tota la seva dimensió perdent la raó. Sergi Vallès és el capellà. Oriol Guillem es l´encarnació de la maldat, el soldat que es refugia en el fet de rebre ordres. Quim Lisorgas, actor real d´altres capacitats, es l´inocència que veu impotent tot i res pot fer dins una societat en la que no compte per la seva discapacitat.
L´escenografia es de Llorenç Corbella, el vestuari de Nídia Tusal, l´il.luminació de Lionel Spycher, la música original de Lluís Cartes, l´espai sonor de Damien Bazin, el vídeo de Francesc Isern i la caracterització d´Imma Capell.
El dia 19, va haver un col·loqui post-funció moderat per la periodista i escriptora Carme Tierz.
L´autor
Max Rudolph Frisch (Zurich, 1911-1991), va ser un arquitecte i escriptor suïs amb una notable producció dramatúrgica, poc coneguda al nostre país. La seva obra més representada ha estat Andorra, escrita el 1961 y nascuda d´un conte radiofònic escrit pel mateix autor, El judio andorrano. Si be al cinema si han estat portades a la pantalla altres de les seves obres com El viajero (1991) y Regreso a Montauk (2017), ambdues dirigides per Volker Schlöndorff (el director d¨El jovent Torless-1967 y El tambor de hojalata-1979), la primera protagonitzada per Julia Delpy i Sam Shepard. També, no estrenada a Espanya, Homo Faber-Trois Femmes (2014) i Max Frisch Citoyen (Documental, 2008). Andorra, fue llevada a la pantalla en 1964, en una TV Movie de la televisió alemanya).
L´Andorra inexistent de l´obra i de La filla de l´est.
Curiosament Andorra, res que veure amb el nostre estimat Principat, dona títol a aquesta obra. A la Sala Tallers on es representa La filla de l´est, es utilitzada per la protagonista per ocultar la seva nacionalitat sèrbia, davant d´un nou amic rus, dient-li que es un petit país entre França i Espanya, que toca mar i té palmeres. Evidentment una altre Andorra inventada.
text : ferranbaile@gmail.com
