Así bailan las putas

Teatre | Nous formats

informació obra


Autoria:
Ana Chinchilla, Jan Vilanova, Pau Roca
Direcció:
Pau Roca
Dramatúrgia:
Jan Vilanova
Intèrprets:
Júlia Bertran, Ana Chinchilla
Assesoria de moviment:
Alba Sáez, Ana Chinchilla
So:
Clara Aguilar
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Escenografia:
Paula Font, Paula González
Sinopsi:

Sona estrany, oi? Però és el que ens proposa la periodista cultural Júlia Bertran, autora del llibre M'estimes i em times en el qual, mitjançant il·lustracions i converses amb diversos personatges, posa en qüestió l'amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional i, en conjunt, els rols sexistes que regeixen la nostra vida íntima i social. Podem desprendre’ns d’aquests mandats de gènere i estimar sense cotilles prefabricades? Potser la dansa és una bona manera de començar a alliberar, d'entrada, els nostres cossos. La Júlia Bertran ha estudiat el ball que es coneix com a perreo o twerking, sovint considerat un ball patriarcal que cosifica i denigra les dones. Però si heu provat de moure el cul al ritme de la música, sabreu que el femení de cos mai no és cosa. I és que potser el caràcter patriarcal del twerking rau en la manera com ens el mirem i no en el ball en si mateix, de la mateixa manera que una faldilla curta o un escot no són pas masclistes, però potser sí que ho són algunes de les mirades que s'hi projecten. Com desmuntem la perspectiva androcèntrica que ha marcat la nostra mirada al món? Alliberem el cos femení de la culpa que el travessa. Això el que ens proposen a Twerking. I fem-ho de la mà de la Júlia Bertran i de l’Ana Chinchilla, una de les professores de ball que li ha ensenyat a moure el cul i les idees. Sacsegem natges i prejudicis, celebrant-nos, convertint la dansa en una trinxera des d’on combatre els estereotips sexistes que homes i dones tenim tan assumits.

Sixto Paz porta a escena els conceptes dels quals Júlia Bertran parla en el seu llibre. És una companyia teatral integrada per creadors de camps diversos, i no només de l'escena, que defensa l'eclecticisme per afrontar des de punts de vista diferents cada projecte que emprenen. Tot i això, sempre basen la seva feina en les emocions, en l'actualitat i en el públic assistent, a qui els agrada implicar en els seus muntatges. El 2017 ja van portar al festival Tender Napalm, un text de Philip Ridley que va dirigir Pau Roca.

Finalista a revelació. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Así bailan las putas

10/10/2019

Moure el cul per reafirmar-se.

per Manuel Pérez i Muñoz

La sorpresa és una de les millors coses que ens poden passar a l'entrar a una sala de teatre. Per gaudir-ne, convé deixar anar el llast dels prejudicis, estar obert a la reflexió i fins i tot a l'autoanàlisi. Més que un espectacle -que també ho és- 'Así bailan las putas' de la companyia Sixto Paz és un ritual, una cerimònia d'honestedat, una cura terapèutica contra els estralls del patriarcat. La periodista Júlia Bertran i la professora de 'twerk' Ana Chinchilla donen forma física i emocional a una variada cascada de situacions entre el testimoni, l'assaig, la 'performance' i les dinàmiques de grup. No són actrius, s'agraeix, perquè la naturalitat i generositat de la seva confidència ens arriba millor en cru, sense cantarelles ni escarafalls.

LLEGIR LA CRÍTICA SENCERA A 'EL PERIÓDICO'.