Barcelona 24h

Musical

informació obra


Sinopsi:

BARCELONA 24H segueix la vida de 4 joves que es creuaran, s’enfrontaran i s’enamoraran a la ciutat de Barcelona. Una fotògrafa que ho ha deixat amb la seva parella coincideix a l’Apolo amb un noi romàntic obsessionat amb les pelis del Hugh Grant. Una pija de Sarrià decideix independitzar-se i buscar pis per sota de la Diagonal, mentre un noi ambiciós que només pensa en la feina decideix fer una pausa per comprar un Kinder Bueno al paki 24H de sota l’oficina. Cap d’ells pot imaginar-se que, ni que sigui per un instant, tot serà possible en aquesta ciutat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Barcelona 24h

23/02/2021

Eficaç comèdia musical romàntica

per Jordi Bordes

Barcelona 24h respon amb eficàcia a l'etiqueta de comèdia romàntica musical. Que no és poc. Aconsegueix entretenir i divertir posant a l'escenari el plànol de Barcelona rimant les cançons amb els teatres del Paral·lel, per exemple o localitzant un dels moments culminants als bunquers de Collserola. Com la intuïció de la jove fotògrafa, li interessa retratar els ciutadans anònims, les històries insignificants però que coincideixen (amb més o menys fantasia) amb els desigs dels espectadors. Aqujests, mantenen el somriure als llavis durant tota l'obra. No té cap mania de jugar amb els tòpics i d'explotar-los en clau dramàtica i còmica.

El recorregut dels personatges va de la desorientació al somni, i de la decepció a l'atreviment a començar de nou. S'intueix que la muntanya russa emocional serà incessant entre les dues parelles que van retrobant-se per la ciutat, més emllà del final del show. Però el públic ws pot quedar amb la satisfacció d'un happy end tendre i optimista.

La peça roda molt veloç, amb uns mòduls (marca Jordi Bulbena, que sap resoldre molt bé les dificultats d'un escenari amb públic a 4 bandes, com ja ho va fer també a El despertar de la primavera) que es transformen contínuament. L'equip té molt assajat els canvis de vestuari i d'espai i resolen amb molta diligència. El text i partitura de Pau Barbarà Mir permet disfrutar d'una interpretació àgil i una interpretació musical solvent. Tot i la sensació de superficialitat de la comèdia, transita per sota unes ganes d'agradar que atrapen, que sedueixen.

El títol fa referència a una botiga, oberta les 24 hores, que serveix per fer el gag de qui compra l'últim Kinder. Segurament és un fet episòdic menor però que, efectivament, respon bé a la intenció i l'eficàcia de l'obra. No pretén presentar personatges turmentats pel dubte i els remordiments. Encara que s'hi pugui intuir, prefereix volar amb la fantasia i l'optimisme més entusiasta. I acaba contagiant-ho tot. Un musical que s'agermana amb peces de la sala (que es reivindica co la fàbrica de creació dels musicals de Barcelona) com Sugar (ningú no és perfecte).