Bombolles de paper

Familiar

informació obra


Companyia:
Múcab Dans
Direcció:
David Pintó
Coreografia:
Irina Martínez
Intèrprets:
Irina Martínez, Joan Laporta
Il·luminació:
Bernat Llunell
Escenografia:
Santi Cabús
Vídeo:
Programació interactiva: Marco Domenichetti, Marta Verde, Joan Laporta
Producció:
Bàcum/arts escèniques i visuals.
Sinopsi:

Bombolles de paper és un espectacle de dansa, música en directe i interacció multimèdia. Una proposta visual i plàstica que juga des de la imaginació del nen/a (i l’adult) transportant-lo a un espai on tot és possible.

Un recorregut per un món fantàstic ple de bombolles de sabó, de paper, digitals, de globus, amb ombres, amb llum negra,.. Un espectacle màgic i dinàmic onnens i nenes no podreu desenganxar la mirada de l’escenari i en el que acabareu participant activament.

Edat recomanada: a partir de 3 anys

Crítica: Bombolles de paper

13/02/2014

Notable joc coreogràfic que capta l'atenció de la canalla

per Jordi Bordes

Mucab Dans presenta un espectacle a camí de molts llocs. Per una banda, hi ha la dansa; per una altra una línia de narrativitat ben mínima; també s'escolen jocs amb ombres xineses i amb vídeo, gags de clown i també gotes de música. I, evidentment, un pessic de tecnologia i les bombolles de sabó... Té l'encert d'oblidar de fer una història massa reconeixible. Prefeixen evocar uns personatges (un músic de carrer que cuida a casa un globus en una peixera que és la seva mascota) i que rep una mena de fada que trasbalsa l'escena multiplicant la felicitat i la imaginació fins a la darrera filera de la platea. 

Hi ha bombolles sonores (un extrem que no recordem haver-li vist a tot un Pep Bou) però sobretot moltes bombolles a la pantalla que compten amb una interactivitat amb el que passa a l'escena. No està molt clar si tot és un video i una coreografia molt pautada; o si, símplement, són canvis de pantalla que marca el tècnic des de la taula d'il·luminació. Potser, més aviat, no cal saber-ho. Millor imaginar que és màgia. Mucab Dans no compta amb la interactivitat tecnològica dels TPO italians (que en són referència europea) però també demostren jugar amb la tecnologia sense quedar-ne atrapats. I això és més important que qualsevol interfície espectacular. 

L'actuació és fresca, per bé que, per moments, pequen de massa gest que embruta els personatges. No els hi cal perquè els nens ja ententn perfectament el joc i no perden passada. Així va ser, si més no, en una sessió matinal amb nens de P3 a P5! Tots acaben ballant i entenent que el misteri del globus és l'aire invisible que s'hi amaga dins i no pas les formes i els colors. La imaginació és el motor d'un espectacle amb forta dosi de comicitat.