Bombolles de paper

Familiar

informació obra


Companyia:
Múcab Dans
Direcció:
David Pintó
Coreografia:
Irina Martínez
Intèrprets:
Irina Martínez, Joan Laporta
Il·luminació:
Bernat Llunell
Escenografia:
Santi Cabús
Vídeo:
Programació interactiva: Marco Domenichetti, Marta Verde, Joan Laporta
Producció:
Bàcum/arts escèniques i visuals.
Sinopsi:

Bombolles de paper és un espectacle de dansa, música en directe i interacció multimèdia. Una proposta visual i plàstica que juga des de la imaginació del nen/a (i l’adult) transportant-lo a un espai on tot és possible.

Un recorregut per un món fantàstic ple de bombolles de sabó, de paper, digitals, de globus, amb ombres, amb llum negra,.. Un espectacle màgic i dinàmic onnens i nenes no podreu desenganxar la mirada de l’escenari i en el que acabareu participant activament.

Edat recomanada: a partir de 3 anys

Crítica: Bombolles de paper

15/02/2014

Un viatge visual i sonor

per Josep Maria Viaplana

La Companyia Bàcum ens proposa 'Bombolles de paper' un espectacle que en el darrer any ha evolucionat força, des d'aquella primera sessió que vaig poder veure fa més o menys un any, a un centre cívic de la Barceloneta.

La proposta actual, que encara es podrà veure avui al CCCB, i esperem que a diversos escenaris de Catalunya, es explica la història d'un músic que arriba a casa, i que, somiant o no -això és el de menys- coneix una ballarina, que el fa experimentar diverses sensacions, i conèixer mons fantàstics.

L'espectacle utilitza la -força ben treballada- projecció del vídeo en una pantalla, combinant les imatges enregistrades i les ombres corporals, la música de trompeta en directe i la banda sonora enregistrada, les bombolles de sabó, i les de paper, és a dir pilotetes fetes amb aquest material, i un munt de moments màgics a partir de petites coses que apareixen en l'escenari, com ara globus i barrets. Cal dir que les 'bombolles' de paper donen peu al moment menys poètic, però que millor funciona amb el públic de tot l'espectacle: un número del més pur estil pallasso, on les pilotes surten per un cantó de l'escenari i apareixen pel contrari. Res més senzill, ni més utilitzat, i que malgrat això segueix fent les delícies d'un públic, en aquest cas escolar, que no devia passar dels 7 anys. I alhora, al final de l'espectacle, aquestes bombolles que surten de la trompeta conformen un dels moments visualment més reeixit, que fa que imaginem que de l'instrument surtin desenes de boletes de coloraines que es mouen per la pantalla en perfecta sincronia amb els moviments de músic i ballarina.

Sense ser un espectacle d'aquells de tirar coets, una cosa està clara: és un espectacle reeixit, que ens explica una història (o petites històries, millor) a través de sons i d'imatges, i gairebé cap paraula, i ho fa a la seva manera, donant en tot moment la sensació d'estar ben acabat. Res a dir, és la seva proposta, i fa gaudir als petits i en cap moment arriba a ser intranscendent per als adults.

Només dir, perquè així ho penso, que alguns aspectes de la proposta primitiva, que feia participar molt més als espectadors en un moment donat, pujant a l'escenari i ajudant la ballarina a crear una coreografia, caldrà recuperar-lo en un futur, potser en un proper espectacle, doncs obria un camí interessant, tot i que encara queda per explorar.