Cabareta

Teatre

informació obra


Direcció:
Joan Maria Segura, Dimitris Papaioannou
Intèrprets:
Maria Molins, Bárbara Granados, Dick Them, Miquel Malirach
Composició musical:
Bárbara Granados
Direcció Musical:
Bárbara Granados
Escenografia:
Joan Maria Segura Bernadas
Vestuari:
Irantzu Ortiz
Il·luminació:
Marc Salicrú
So:
Marc Santa
Producció:
Júlia Simó
Autoria:
Dimitris Papaioannou
Sinopsi:

Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un monòleg shakespearià en un blues com de posar un personatge de Mercè Rodoreda a cantar un cuplet en un bar del Raval o portar els espectadors a donar un cop d'ull al món de l'any 3023. A totes dues els sobra el talent, d'aquí que l'actriu Maria Molins interpreti ella sola una vintena de personatges i la intèrpret Bàrbara Granados faci anar fins a deu instruments diferents... Els esperits de Maria Aurèlia Capmany, Mary Santpere i Guillermina Motta, entre d'altres, sobrevolen un cabaret en femení que sí, fa riure, però també reflexionar sobre quina mena de vida portem tots plegats.

Els textos són, en bona part, obra de Maria Molins i tant les lletres com la composició de les cançons són, majoritàriament, de Bàrbara Granados. Amb música en directe interpretada per músics de la talla de Dick Them i Miquel Malirach, Cabareta disposa del talent i la complicitat del director Joan Maria Segura Bernadas.

La intèrpret i compositora Bàrbara Granados, besnéta del compositor Enric Granados, ja fa molt de temps que posa la seva música al servei de projectes escènics que van de Gimiendo a lo lindo, amb el cantant melòdic Guillermo Gallardo, a l'espectacle d'Ángel Pavlovsky Orgullosamente humilde. En les seves aventures teatrals, Granados va conèixer Maria Molins, una actriu que ha protagonitzat muntatges com Aigües encantades, La dama de Reus o La música, a més d'intervenir en sèries de televisió com Olor de colònia, La que se avecina o La Riera i en films com El bosc, d'Óscar Aibar, amb el qual va guanyar un Gaudí a la millor actriu l'any 2013.


Crítica: Cabareta

26/07/2017

Fresc, amb una punta de mala llet i molt ben cantat

per Jordi Bordes

Cabareta és una caixa de bombons. Una carta de desigs als Reis de les dues autores (Maria Molins i Barbara Granados) que es van anar integrant en aquest espectacle de petits detalls. Hi havia les ganes de cantar. Pero també les de servir-se d'un discurs directe, trencant amb la còmode quarta paret dels actors de text. Molins molt ben acompanyada per Miquel Malirach baixa al públic, juga amb una versió picanteta (de picors, també) i amb un vestuari tant senzill com suggerent. Per la seva banda, Bárbara Granados volia composar i recuperar aquell to íntim i provocador del Pavlovsky. També fer catarsi del seu parentesi artístic per culpa d'un càncer i fer-ne tot l'escarni possible. Amb quell to cínic amb un mateix que també practica Albert Espinosa (des de Planta 4a a Polseres vermelles... o Els nostres tigres beuen llet del TNC, al 2012).

Molins volia cantar. I ataca una peça tant complexa vocalemnt com el Mamma mia dels Queen. Amb una personalíssima versió. Mentre, ressonen veus com maria Aurèlia Capmany, el telèfon de Miguel Gila (ara en clau de consultori polític, que fa pujar la vermellor a les galtes dels Rajoys, Podemos, i companyia). És una peça petita, que beu del típic espectacle d'una companyia que fa gira per petits pobles i que va escampant mil misèries. Las Divinas en parlaven a Paradís. També, en part el You say tomato (aquest en clau de musical ballable) Però també el mateix Sanchis Sinisterra amb aquell Ñaque o de piojos y actores de fa uns anys o l'exitós Ay, Carmela. Aquesta companyia vinguda a menys, amb un esquelet com a còmplice absurd a l'escena, que ironitza sobre els plors falsos de l'artisteig per fer-se notar, no pretén gaire res més que divertir, cantar-ne algunes de fresques i segellar un somriure (a falta d'un petó) als llavis dels espectadors. Objectiu complert.