Aquells espectacles de cabaret dels anys 60 a la
mítica Cova del Drac del carrer Tuset, on hi eren el millor i més nou del
teatre, la poesia i la cançó en català. Cabareta,
cabaret en clau femenina, li ret homenatge a aquells espectacles que van fer
història..a Maria Aurèlia Capmany, a Guillermina Motta, a Núria Feliu, a (no es
cita però hi és, amb l´ elegància escènica de la Molins) Carme Sansa…. Però
també veu i li ret homenatge a Angel Pavolvsky i al cabaret més popular de El
Molino (“esa pulguita-mosquito que me ha
picado aquí, rasqueme usted señor..”) i fins i tot amb els gags per telèfon
a l´apartat A ver si cuela,
consultori polític amb unes pinzellades punyents de sàtira sarcástica dels
nostres eminents corruptes, ens recorda al gran Gila..
Cançons
i històries,
Un espectacle nascut
de la vena creativa de dos potents artistes, l´actriu Maria Molins i la
compositora Bárbara Granados. Alternant català i castellà, transcorre espontani
i fresc l´espectacle amanit entre cançons amb interessants històries com la de
l´home mig, que era mig de tot i al mig de res i absolutament medi-ocre o la
historia mai explicada d´en Joan petit, en Jean Petit, que va ser un pobre i
idealista revolucionari, en temps de Lluis XIV, al que varen abandonar a la
seva sort els seus companys de revolució i va ser empresonat i torturat fins la
mort pel rei. El quan balla es referia a
quan es retorçava de dolor mentre el torturaven. Poc que veure amb la festiva
cançoneta per a infants.
Dos
grans artistes ben acompanyades
María
Molins
omnipresent, absolutament desenvolta, bella-elegant-pícara-vulgar quan toca,
demostrant la seva excel.lent polivalència, rodejada de tres musics, Bárbara
Granados, co-autora, als teclats-percussions-acordió i amb puntuals
intervencions com actriu i com a cantant (especialmente interessant la cançó
dedicada a tots i totes les amistats que es van evaporar quan li varen detectar
un càncer, i el virtuosisme com a ventrileg al sketch del titella), Miquel Malirach (músic, guitarra-saxo,
i actor polivalent que el mateix imita a la Capmany, que a un nen o balla la
particular versió de Mamma mía), el
guitarrista jazzista Dick Them i un
esquelet que acompanya de forma surrealista tota la funció fins a protagonitzar
el tema final Tinguem Salut.
Certament sense salut
tota la resta perd importància. Salut, Música i Humor i Cabareta. Chapeau.
ferranbaile@gmail.com
