Cabareta

informació obra



Direcció:
Joan Maria Segura, Dimitris Papaioannou
Intèrprets:
Maria Molins, Bárbara Granados, Dick Them, Miquel Malirach
Composició musical:
Bárbara Granados
Direcció Musical:
Bárbara Granados
Escenografia:
Joan Maria Segura Bernadas
Vestuari:
Irantzu Ortiz
Il·luminació:
Marc Salicrú
So:
Marc Santa
Producció:
Júlia Simó
Autor:
Dimitris Papaioannou
Sinopsi:

Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un monòleg shakespearià en un blues com de posar un personatge de Mercè Rodoreda a cantar un cuplet en un bar del Raval o portar els espectadors a donar un cop d'ull al món de l'any 3023. A totes dues els sobra el talent, d'aquí que l'actriu Maria Molins interpreti ella sola una vintena de personatges i la intèrpret Bàrbara Granados faci anar fins a deu instruments diferents... Els esperits de Maria Aurèlia Capmany, Mary Santpere i Guillermina Motta, entre d'altres, sobrevolen un cabaret en femení que sí, fa riure, però també reflexionar sobre quina mena de vida portem tots plegats.

Els textos són, en bona part, obra de Maria Molins i tant les lletres com la composició de les cançons són, majoritàriament, de Bàrbara Granados. Amb música en directe interpretada per músics de la talla de Dick Them i Miquel Malirach, Cabareta disposa del talent i la complicitat del director Joan Maria Segura Bernadas.

La intèrpret i compositora Bàrbara Granados, besnéta del compositor Enric Granados, ja fa molt de temps que posa la seva música al servei de projectes escènics que van de Gimiendo a lo lindo, amb el cantant melòdic Guillermo Gallardo, a l'espectacle d'Ángel Pavlovsky Orgullosamente humilde. En les seves aventures teatrals, Granados va conèixer Maria Molins, una actriu que ha protagonitzat muntatges com Aigües encantades, La dama de Reus o La música, a més d'intervenir en sèries de televisió com Olor de colònia, La que se avecina o La Riera i en films com El bosc, d'Óscar Aibar, amb el qual va guanyar un Gaudí a la millor actriu l'any 2013.


Crítica: Cabareta

27/07/2017

Homenatge als cabarets popular i intel,lectual

per Ferran Baile

Aquells  espectacles de cabaret dels anys 60 a la mítica Cova del Drac del carrer Tuset, on hi eren el millor i més nou del teatre, la poesia i la cançó en català. Cabareta, cabaret en clau femenina, li ret homenatge a aquells espectacles que van fer història..a Maria Aurèlia Capmany, a Guillermina Motta, a Núria Feliu, a (no es cita però hi és, amb l´ elegància escènica de la Molins) Carme Sansa…. Però també veu i li ret homenatge a Angel Pavolvsky i al cabaret més popular de El Molino (“esa pulguita-mosquito que me ha picado aquí, rasqueme usted señor..”) i fins i tot amb els gags per telèfon a l´apartat A ver si cuela, consultori polític amb unes pinzellades punyents de sàtira sarcástica dels nostres eminents corruptes, ens recorda al gran Gila..

Cançons i històries,

Un espectacle nascut de la vena creativa de dos potents artistes, l´actriu Maria Molins i la compositora Bárbara Granados. Alternant català i castellà, transcorre espontani i fresc l´espectacle amanit entre cançons amb interessants històries com la de l´home mig, que era mig de tot i al mig de res i absolutament medi-ocre o la historia mai explicada d´en Joan petit, en Jean Petit, que va ser un pobre i idealista revolucionari, en temps de Lluis XIV, al que varen abandonar a la seva sort els seus companys de revolució i va ser empresonat i torturat fins la mort pel rei.  El quan balla es referia a quan es retorçava de dolor mentre el torturaven. Poc que veure amb la festiva cançoneta per a infants. 

Dos grans artistes ben acompanyades

María Molins omnipresent, absolutament desenvolta, bella-elegant-pícara-vulgar quan toca, demostrant la seva excel.lent polivalència, rodejada de tres musics,  Bárbara Granados, co-autora, als teclats-percussions-acordió i amb puntuals intervencions com actriu i com a cantant (especialmente interessant la cançó dedicada a tots i totes les amistats que es van evaporar quan li varen detectar un càncer, i el virtuosisme com a ventrileg al sketch del titella), Miquel Malirach (músic, guitarra-saxo, i actor polivalent que el mateix imita a la Capmany, que a un nen o balla la particular versió de Mamma mía), el guitarrista jazzista Dick Them i un esquelet que acompanya de forma surrealista tota la funció fins a protagonitzar el tema final Tinguem Salut.

Certament sense salut tota la resta perd importància. Salut, Música i Humor i Cabareta. Chapeau.

ferranbaile@gmail.com