Circ & Cobla

Circ | Familiar

informació obra


Companyia:
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
So:
Pep Pascual
Intèrprets:
Kerol, malabarista, Kari Panska (Hula-hoop), Manel Roses (escala de verticals), Daniball (acroball), Amer Àfrica circ cia. (mans a mans)
Interpretació musical:
Robert Armengol
Sinopsi:

La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i l’Ateneu Popular 9 Barris presenten, Circ & Cobla, una “Suite Cabaretística” de diferents autors, vuitcentistes, noucentistes i dosmil·lians on la sonoritat mediterrània de la cobla i els elements sonors de Pep Pascual es barregen amb l’esperit contemporani dels artistes de circ Kerol, Amer i Àfrica, Daniball, Manel Roses i Kari Panska.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Circ & Cobla

19/10/2020

Cobla fresca, circ de flabiol

per Jordi Bordes

És tota una aventura provar d’ajuntar la Cobla Sant Jordi amb uns artistes de circ contemporani. El nexe parteix de les bandes que donaven la tensió en els números del circ clàssic a les veles d’arreu. Per això, el vestuari de la Cobla té un cert to militar, amb un evident aire de comèdia, d'informalitat de botiga a Tot a 100. Lluny de posar-se transcendents, han estirat aquesta coneixença amb la desimboltura de passar-s’ho bé i de traspassar aquesta festa al públic. Des del minut 1. Fns a la darrera alenada (amb tot un solo de bateria de Robert Armengol). Per moments, sona com els de la Marabunta de Guillem Albà.

En comptes de sardana, acrobàcia. Cabriola desenfadada i, a voltes, de risc. Sempre espectacular. Un contrast que connecta amb la formalitat de la Cobla (asseguts) gràcies als vincles que es van produint durant tota la peça. Mai un braç oblida l’altre. Com en un exercici de coordinació, tot roda conjuntat. I les pauses de música casen amb el tot, per contrast. No hi ha cap més trama que la trobada i la festa. Sembla innecessari construir cap narrativitat. El que compta és que la connexió sigui fresca i que ningú badi ni en la partitura ni en l’acrobàcia. I, en aquesta tesitura, tot suma. Fins i tot, la tonada a la cafetera de’n Pep Pascual. Les acrobàcies són prou diferents: des del mà a mà d'Amer i Àfrica (la parella d'Envà) al beatbox de Kerol amb malabarisme inclosos. Moments preciosos són el joc amb els hula-hoops de Kari Panska. Les verticals de Manel Roses contrasten també amb el Acroball de Daniball. La sorpresa és que tot aquest bon rotllo el saben traspassar a platea, que canta, riu i aplaudeix. El circ té molt de flabiol; el que no és tant habitual és que la cobla Sant Jordi soni tant fresca i desenfadada. Se suma a les aventures de músics amb aire d'irreverent com l'Orquestra de cambra de l'Empordà (Tempo d'Umore) el Cor de Teatre (Allegro, Troia) o Ara Malikian (Pagagnini), entre d'altres.