Con versos

informació obra



Sinopsi:

La formació El arabesco proposa un recorregut per a només 6 espectadors a les catacombes de Montjuïc. Seguiran el fil d'una llarga història explicada a distància curta.


Ens fa l'efecte que al públic de teatre no li agradarà gaire aquest espectacle; hi ha massa referències històriques i, a estones, sembla una classe d’institut.

Irònicament, als apassionats de la història tampoc els interessarà gaire una obra, poc acadèmica, que no només omet noms i dates rellevants sinó que, a més, és explicada amb objectes, fent una mica de teatre.

Com si això no fos prou, l’obra dura dues hores i, tot i que al principi et faci gràcia, ja veuràs com, al final, se’t farà una muntanya.

El arabesco


Què ens defineix? Aquesta és la pregunta que centra l’edició de Katharsis 2022, que va lligada a l’origen d’aquest programa especial en el qual ens qüestionem constantment què és teatre. Els projectes programats aquest gener intenten respondre al concepte d’identitat: què és i com influeixen en aquesta idea abstracta la nostra història personal i col·lectiva, el nostre cos, les nostres arrels i nacionalitats, la nostra classe social, el nostre gènere, els nostres desitjos i pors, i l’espai i temps que compartim amb els altres.

Crítica: Con versos

24/01/2022

Rastrejar en la foscor

per Jordi Bordes

L'Arabesco (el personatge que presenta les seves elucubracions sobre els jueus a la península Ibèrica, arran de l'expulsió exigida pels Reis Catòlics) té la mateixa aura que l'espectacle que convidava un viatge gastronòmic per la història (Extraordinario) i que compartia somnis líric a Las tribulaciones de Virginia. Aviat és dit. Entrar en aquesta mena de sessió és com participar en una experiència d'espiritisme, com incorporar-te a un viatge dels sentits (sempre amb el llenguatge de motor i els artefactes de joguina, inestables i d'una beneïda ingenuïtat com a complement). És acceptar el pensament calmat i un punt boig de l'artista com un nou credo d'un eremita il·luminat. Com en tota la follia, enmig del deliri hi respiren les grans veritats i les terribles evidències d'un Poder que administra la informació tal i com el beneficia per a mantenir-se el privilegi. I l'Arabesco, lluny de fer-se rei de res, posa llum a aquells punts foscos que sovint es deixen passar per alt.

A Con versos ha abordat la fugida dels jueus (i dels que van fer-se conversos per poder quedar-se a les seves terres) i les raons per les quals, els Borbons van pactar amb Anglaterra (els enemics juntament amb els catalans que volien protegir els drets civils d'Aragó davant de l'absolutisme implantat a Castella) la cessió de Gibraltar i de Menorca. A Gibraltar, s'hi van acumular fins a un 33% dels jueus que esperaven tornar a casa, després de segles d'espera-I hi ha una platja que té elnom de catalana per la concentració de nouvinguts del Principat. El segle que van romandre a Menorca va donar peu a la pomada (gràcies al coneixement anglès sobre la destil·lació de la ginebra). Fins i tot, la popularització a Europa del cacao ve de Baiona (País Basc que pertany a França des del Tractat dels Pirineus) perquè, possiblement, deurien rebre material i coneixements des de Lisboa. o d'alguns conversos de Vitòria, especula Arabesco.

L'univers de l'Arabesco beu de la mateixa font que Xavier Bobés (Corpus, Monstres, Primer álbum) i del duet Oligor&Larios (La melancolía del turista, La máquina de la soledad). Si Bobés regula al màxim les paraules, el duet Oligor /Larios vigien que el volum superi en poc, el xiuxiueig. En canvi, aquest Arabesco juga a fer de teòric boig. Fa una hipòtesi sobre els jueus i ho salpebra de fets històrics, tot repassant el perímetre de la península ibèrica (començant pel "nas" de Lisboa).

Arabesco té una estranya atracció pels perdedors. Com si ells són els que han de reescriure la història. Per això, s'interessa pels jueus expulsats, i pels bascos (ell és originari de Vitòria) i catalans. I, és clar, per la República. L'obra es narra al voltant d'unes taules tretes dels contenidors. El públic s'hi asseu al voltant i va ajudant a dibuixar la geografia de la península, província a província. Si Arabesco destaca el mèrit de l'exèrcit de Vic per defensar posicions austriacistes, obvia la sagnia que Tàrrega va fer amb els jueus. És evident que la història no pot enfilar totes les agulles I el personatge en té prou en parlar del perímetre i obviar el centre. És tota una declaració d'intencions. No li interessa què passa a la capital del Regne. Ni a Toledo, ni a Salamanca, ni a Madrid. Són històries que ja s'han preocupat d'escriure amb lletres d'or ocultant (i tergiversant) la història. I, des d'aquest punt de vista, es pot qüestionar perquè Arabesco posa l'estàtua de colom a Palos (Huelva), quan es troba al peu de la rambla de Barcelona. Sens dubte, no ha volgut sentir la tesi de la catalanitat de Colom o, si més no, de la tropa que sortiria del port de Pals, com defensen els estudis controvertits de Jordi Bilbeny. Un dels protagonistes qüestionats per Con versos és Ramiro de Maeztu, convençut d'un nacionalisme espanyol únic. El dia abans de la nostra funció, Barcelona li havia retirat el seu carrer en favor d'Ana María Matute. La història es reescriu desterrant antics ídols per a reivindicar una literatura més mundana. Arabesco ho celebraria. I la Reina Isabel es deu retorçar una volta amés dins de la tomba com insinuava aquella Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I de La Calòrica.