Confidències a Al·là

informació obra



Autor:
Shapia Azzeddine
Direcció:
Magda Puyo
Intèrprets:
Mireia Trias i Judit Farrés
Vestuari:
Gloria Viguer
Il·luminació:
Raimon Rius
Composició musical:
Judit Farrés
Producció:
Atrium Produccions, Temporada Alta 2014
Sinopsi:

La bellesa és un problema? Si neixes sense cap dret a defensar-la, segur que sí. Però aleshores també en pots fer una arma, un bumerang que torni el cop a l’agressor, un cop la víctima pren consciència de si mateixa. Saphia Azzeddine enarbora el testimoni parlat com una bandera. Amb humor, música, moviment, emoció i text, Confidències a Alà ha triomfat per tot França per mitjà del boca a orella. La clau n’és l’actitud vital i irònica contra les veritats imposades. Aquesta història d’una pastora berber que, mentre es prostitueix, confia els seus pensaments a Déu no deixarà indiferent a ningú.

Crítica: Confidències a Al·là

21/10/2014

Dues dones orientals fan el viatge a Occident

per María José Ragué

Una comèdia de petit format que ens mostra de manera brillant i divertida, la misèria dels països musulmans, la situació humiliant en la qual hi viuen les dones, fa crítica de la religió i mostra com els països occidentals també humilien brutalment les dones.

Magda Puyo és una dona intel·ligent que sap agradar al públic tractant temes d'actualitat i progressistes, de qualitat intel·lectual,...però tot això d'una manera àgil i entretinguda, amb visualitat agradable, amb bon ritme...Naturalment, a vegades ho aconsegueix més i altres menys, però els seus espectacles parteixen sempre d'una bona base, sovint d'autors interessants  poc coneguts entre nosaltres...Bé, el cas és que amb "Confidències a Al·là" l'ha encertada plenament i sense córrer massa risc perquè el text de Saphia Azzeddine havia estat ja un èxit a França. I també perquè ha sabut escollir dues actrius -en realitat es tracta d'un sol personatge que es desdobla- per fer el paper de la pobra noia musulmana que ha d'ocultar el seu cos però té un pensament lliure, Mireia Trias és el personatge, Judit Farrés és el cor lliure del personatge, i canta, toca instruments i balla admirablement. I a les dues les veiem com unes amigues que volen fugir, i fugen, de l'opressió islàmica creient que arribaran a un Occident on podran ser éssers humans lliures. Però són dones, soles, sense recursos...La Sala Atrium, una vegada més,ha encertat la programació, en aquest cas, la de l'espectacle inaugural de la temporada. Felicitats a tots.

Trivial