Un text de gran cruesa, duríssim, que reflexa de
forma tan lúcida com brutal una realitat coneguda i esfereïdora. Dos actrius
realitzant un impressionant i esgotador treball orgànic, corporal, vocal i
vivencial. Un espectacle que es un directe a l´estomac i que et deixa tocat. No
hi ha cap ficció en el que s´exposa, si no una crua realitat que es repeteix
una i altre vegada afectant a mil.lers i mil.lers de dones. Un tracte vexatiu
envers la dona, senzillament inhumà, hipòcritament realitzat una i una altre
vegada a l´empar i amb el nom del Déu que pertoca (en aquest cas Alà).
La protagonista de
l´obra es una noia magrebí, Jbara, a la que seguim en la seva trajectòria
vital, des de la infància fins l´etapa adulta. Viu perduda a les muntanyes amb uns pares neutralitzats per la religió
(el pare) i per la tradicional submissió (la mare). Es veu obligada a tenir
relacions sexuals des de ben petita amb el pastor veí (quasi com un joc, a
canvi d´un iogurt de magrana), forçada sense opció a la prostitució quan va
buscant la llibertat a la ciutat i objecte sexual a un prostíbul de luxe al
servei dels emirs capritxosos i cruels (l´escena de l´habitació plena de
bitllets tirats al terra que poden ser seus si els agafa seient-se al damunt i
apretant els glutis, operació quasi impossible, contemplada en off amb un agut riure
creixent per part de l´emir-client de torn, et posa el cor en un puny). En
alguns aspectes et recorda l´estil de les pel.lícules de Michael Haneke, però
ella li posa un to irònic, inclús d´humor, jugant amb els contrastos des de
moments tendres a poètics a moments d´una tensió extrema quasi insuportable que
sap parar i relaxar en el moment oportú.
Les dues actrius es
desdoblen des de l´inici donant veu i també cos a la protagonista que va
narrant les seves experiències, a glops d´ingenuitat, amb certa frivolitat més
endavant i amb un crit de ràbia (una autèntica vomitada en alguns moments), al
final. La Judit Farrès, a més
cantant, ens acarona amb la seva veu melodiosa i la Mireia Trias amb un físic i una veu més dura en fa el contrapunt.
El seu cos potent de tornejades cames, el seu ventre i el seu baix ventre es va
transformant en el cos de la protagonista a mida que la noia es va esdevenint
adulta. Els passatges suaus, on inclús i
juga l´ironia, es trenquen súbitament en una distorsió de so, en un crit, en un cop que et torna de cop a la
realitat nua i terrible de la història, de la crònica del personatge, de la
realitat de les moltes Jbaras, actuals, passades i tristament futures.
Magda Puyo, que és qui ha traduït i
adaptat el text, dirigeix amb fermesa dins d´una escenografia asèptica i
dominada pel color vermell intens de Ramón
Simó.
Saphia Azzeddine, de
pare marroquí i mare francesa, és una jove escriptora i dramaturga que va néixer
a Agadir (1981), i va viure la seva infància al Marroc i desprès es va
traslladar amb la seva família al nord de França, porp de la frontera amb
Genève-Ginebra (Suissa). Aquest text va néixer com a guió cinematogràfic per
desprès transformar-se en novel.la i més tard en text teatral, estrenant-se amb
gran exit a Avinyó i a París. Ha publicat a més, la novel.la, Mi padre es mujer de la limpieza. Podeu
consultar a Internet l´entrevista que li va fer en Lluis Amiguet a La
Vanguardia-Contraportada del 12-11-2012.
Magda Puyo, és llicenciada en
Filosofia i Ciències de l´Educació per la Universitat de Barcelona. Va estudiar
interpretació i direcció a l´Institut del Teatre de Barcelona. Membre del
Consell Assessor del TNC (de 1998 al 2001). Ha estat directora del Festival
Sitges Teatre Internacional des del 2001 fins la darrera edició). Es professora
de l´especialitat de Direcció i Dramatúrgia de l´Institut del teatre de
Barcelona i Cap de l´àrea d´Escenificació. Els seus últims treballs han estat : Bashir
Lazhar i El berenar d´Ulises (Sala Beckett), Duet per
a una sola veu (Teatre Romea), Pallarina, poeta i puta (La
Seca-Espai Brossa-2012), Cosmètica de l´enemic (Sala Muntaner,
i actualment en gira-2013) i Persona, de Bergman (estrenada al
Grec-2013).
Mireia
Trias, és postgraduada en Gestió Cultural a la UOC
i Llicenciada en Humanitats a la Universitat Pompeu Farbra. Diplomada al
Conservatoire National Supérieur d´Art Dramatique de Paris i al Col.legi de
Teatre de Barcelona. Com a actriu a treballat en diversos muntatges a França i
a Barcelona ha participat en els muntatges estrenats a la Sala Atrium (JAZ-2011, Les tres Germanes-deconstructing Txékhov-2012, espectacle dels que
també ha signat l´escenografia, una de les seves altres facetes) i Litoral (Teatre Romea-2013). Paral.lelament
exergeix com a pedagoga a l´Estudi Atrium i imparteix cursos de comunicació i
expressió per diverses universitats.
Judith Farrés, és una actriu,
cantant i compositora amb un llarg, bastant insòlit i interessant recorregut
artístic en el que sempre ha estat investigant noves formes d´expressió i nous
reptes. Nascuda a Igualada (1974), va iniciar la seva formació musical al
Conservatori i com a actriu a l´Institut del Teatre. Ha treballat com actriu,
cantant i compositora, titellaire (La
història del soldat-Stravinsky-2000) i disc-j. Entre els seus darrers
treballs estan els realitzats amb Albert Plà (Canciones de amor y droga i El
malo de la película-2006 i veure audiovisuals) i el microshow amb Ajo Micropoetisa (Sala El
Sol Madrid). També ha treballat a televisió (ha participat en capítols d´El cor de la ciutat, Estació d´enllaç) i en cinema i
audiovisuals (Canciones de amor y de droga-Pepe
Sales-2004, Vida y milagros-2006,
Pepe Sales: pobres, pobres que els
donguin pel cul-2007).
La Sala Atrium va óbrir portes el 2011 i
forma part del projecte del mateix nom (que va començar els seus treballs el
2005), que es desglossa també en l´Estudi (Espai per la reflexió i
perfeccionament de l´actor) i la Productora. Els fundadors són Mireia Trias,
Patricia Mendoza, Carlos Durán i Raimon Molins. S´ha caracteritzat per la
producció, exhibició i acollida de notables espectacles en una línea de recerca
de noves formes d´expresió contemporània.
La paraula Atrium definia
el lloc de trobada a les cases romanes. Un espai de trobada i diàleg.
text : ferranbaile@gmail.com
