Confidències a Al·là

informació obra



Autor:
Shapia Azzeddine
Direcció:
Magda Puyo
Intèrprets:
Mireia Trias i Judit Farrés
Vestuari:
Gloria Viguer
Il·luminació:
Raimon Rius
Composició musical:
Judit Farrés
Producció:
Atrium Produccions, Temporada Alta 2014
Sinopsi:

La bellesa és un problema? Si neixes sense cap dret a defensar-la, segur que sí. Però aleshores també en pots fer una arma, un bumerang que torni el cop a l’agressor, un cop la víctima pren consciència de si mateixa. Saphia Azzeddine enarbora el testimoni parlat com una bandera. Amb humor, música, moviment, emoció i text, Confidències a Alà ha triomfat per tot França per mitjà del boca a orella. La clau n’és l’actitud vital i irònica contra les veritats imposades. Aquesta història d’una pastora berber que, mentre es prostitueix, confia els seus pensaments a Déu no deixarà indiferent a ningú.

Crítica: Confidències a Al·là

29/10/2014

UN ESPECTACLE MOLT INTENS i DOS ACTRIUS EXCEPCIONALS

per Ferran Baile

Un  text de gran cruesa, duríssim, que reflexa de forma tan lúcida com brutal una realitat coneguda i esfereïdora. Dos actrius realitzant un impressionant i esgotador treball orgànic, corporal, vocal i vivencial. Un espectacle que es un directe a l´estomac i que et deixa tocat. No hi ha cap ficció en el que s´exposa, si no una crua realitat que es repeteix una i altre vegada afectant a mil.lers i mil.lers de dones. Un tracte vexatiu envers la dona, senzillament inhumà, hipòcritament realitzat una i una altre vegada a l´empar i amb el nom del Déu que pertoca (en aquest cas Alà).

La protagonista de l´obra es una noia magrebí, Jbara, a la que seguim en la seva trajectòria vital, des de la infància fins l´etapa adulta. Viu perduda a les muntanyes  amb uns pares neutralitzats per la religió (el pare) i per la tradicional submissió (la mare). Es veu obligada a tenir relacions sexuals des de ben petita amb el pastor veí (quasi com un joc, a canvi d´un iogurt de magrana), forçada sense opció a la prostitució quan va buscant la llibertat a la ciutat i objecte sexual a un prostíbul de luxe al servei dels emirs capritxosos i cruels (l´escena de l´habitació plena de bitllets tirats al terra que poden ser seus si els agafa seient-se al damunt i apretant els glutis, operació quasi impossible, contemplada en off amb un agut riure creixent per part de l´emir-client de torn, et posa el cor en un puny). En alguns aspectes et recorda l´estil de les pel.lícules de Michael Haneke, però ella li posa un to irònic, inclús d´humor, jugant amb els contrastos des de moments tendres a poètics a moments d´una tensió extrema quasi insuportable que sap parar i relaxar en el moment oportú.

Les dues actrius es desdoblen des de l´inici donant veu i també cos a la protagonista que va narrant les seves experiències, a glops d´ingenuitat, amb certa frivolitat més endavant i amb un crit de ràbia (una autèntica vomitada en alguns moments), al final. La Judit Farrès, a més cantant, ens acarona amb la seva veu melodiosa i la Mireia Trias amb un físic i una veu més dura en fa el contrapunt. El seu cos potent de tornejades cames, el seu ventre i el seu baix ventre es va transformant en el cos de la protagonista a mida que la noia es va esdevenint adulta.  Els passatges suaus, on inclús i juga l´ironia, es trenquen súbitament en una distorsió de so, en un  crit, en un cop que et torna de cop a la realitat nua i terrible de la història, de la crònica del personatge, de la realitat de les moltes Jbaras, actuals, passades i tristament futures.

Magda Puyo, que és qui ha traduït i adaptat el text, dirigeix amb fermesa dins d´una escenografia asèptica i dominada pel color vermell intens de Ramón Simó.

Saphia Azzeddine, de pare marroquí i mare francesa, és una jove escriptora i dramaturga que va néixer a Agadir (1981), i va viure la seva infància al Marroc i desprès es va traslladar amb la seva família al nord de França, porp de la frontera amb Genève-Ginebra (Suissa). Aquest text va néixer com a guió cinematogràfic per desprès transformar-se en novel.la i més tard en text teatral, estrenant-se amb gran exit a Avinyó i a París. Ha publicat a més, la novel.la, Mi padre es mujer de la limpieza. Podeu consultar a Internet l´entrevista que li va fer en Lluis Amiguet a La Vanguardia-Contraportada del 12-11-2012.

Magda Puyo, és llicenciada en Filosofia i Ciències de l´Educació per la Universitat de Barcelona. Va estudiar interpretació i direcció a l´Institut del Teatre de Barcelona. Membre del Consell Assessor del TNC (de 1998 al 2001). Ha estat directora del Festival Sitges Teatre Internacional des del 2001 fins la darrera edició). Es professora de l´especialitat de Direcció i Dramatúrgia de l´Institut del teatre de Barcelona i Cap de l´àrea d´Escenificació. Els seus últims treballs han estat : Bashir Lazhar i El berenar d´Ulises (Sala Beckett), Duet per a una sola veu (Teatre Romea), Pallarina, poeta i puta (La Seca-Espai Brossa-2012), Cosmètica de l´enemic (Sala Muntaner, i actualment en gira-2013) i Persona, de Bergman (estrenada al Grec-2013).

Mireia Trias, és postgraduada en Gestió Cultural a la UOC i Llicenciada en Humanitats a la Universitat Pompeu Farbra. Diplomada al Conservatoire National Supérieur d´Art Dramatique de Paris i al Col.legi de Teatre de Barcelona. Com a actriu a treballat en diversos muntatges a França i a Barcelona ha participat en els muntatges estrenats a la Sala Atrium (JAZ-2011, Les tres Germanes-deconstructing Txékhov-2012, espectacle dels que també ha signat l´escenografia, una de les seves altres facetes) i Litoral (Teatre Romea-2013). Paral.lelament exergeix com a pedagoga a l´Estudi Atrium i imparteix cursos de comunicació i expressió per diverses universitats.

Judith Farrés, és una actriu, cantant i compositora amb un llarg, bastant insòlit i interessant recorregut artístic en el que sempre ha estat investigant noves formes d´expressió i nous reptes. Nascuda a Igualada (1974), va iniciar la seva formació musical al Conservatori i com a actriu a l´Institut del Teatre. Ha treballat com actriu, cantant i compositora, titellaire (La història del soldat-Stravinsky-2000) i disc-j. Entre els seus darrers treballs estan els realitzats amb Albert Plà (Canciones de amor y droga i El malo de la película-2006 i veure audiovisuals)  i el microshow amb Ajo Micropoetisa (Sala El Sol Madrid). També ha treballat a televisió (ha participat en capítols d´El cor de la ciutat, Estació d´enllaç) i en cinema i audiovisuals  (Canciones de amor y de droga-Pepe Sales-2004, Vida y milagros-2006, Pepe Sales: pobres, pobres que els donguin pel cul-2007).

La Sala Atrium va óbrir portes el 2011 i forma part del projecte del mateix nom (que va començar els seus treballs el 2005), que es desglossa també en l´Estudi (Espai per la reflexió i perfeccionament de l´actor) i la Productora. Els fundadors són Mireia Trias, Patricia Mendoza, Carlos Durán i Raimon Molins. S´ha caracteritzat per la producció, exhibició i acollida de notables espectacles en una línea de recerca de noves formes d´expresió contemporània.

La paraula Atrium definia el lloc de trobada a les cases romanes. Un espai de trobada i diàleg. 

text : ferranbaile@gmail.com


Trivial