Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

Teatre

informació obra


Direcció:
Damián Cervantes, Anthony Missen
Intèrprets:
Diana Magallón, Mari Carmen Ruiz, José Rafael Flores, Cristina Gámiz, Jorge-Yamam Serrano
Interpretació musical:
Diego Paqué
Ajudantia de direcció:
Adrià Olay
Producció:
Fira Tàrrega, Iberescena
Companyia:
Company Chameleon
Sinopsi:

Després del seu pas per FiraTàrrega el 2013 amb la sorprenent adaptació de «Les criades» de Jean Genet «Lo único que necesita una gran actriz...», aquesta companyia mexicana retorna amb una experiència de gastronomia escènica. Un projecte que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos móns que es troben al voltant d’una taula. Un treball de creació col·lectiva entre Vaca 35 i TeatroDeCerca. Una experiència per als sentits però també una gran oportunitat per aprofundir en el coneixement de la nostra civilització.

Crítica: Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

11/09/2015

La digestió de la memòria

per Manuel Pérez i Muñoz

La companyia mexicana Vaca 35 va signar un dels millors espectacles que vam tenir el plaer de veure durant la FiràTàrrega 2013, una versió intimista i colpidora de 'Les criades' de Genet feta a base de molta feina, experimentació i un gust per anar a l'essència del teatre que és vida mateixa.

Per aquest nou treball, la companyia ha ampliat de dos a sis intèrprets i també busca una atmosfera íntima no tan encertada donat que l'espectacle intenta ja escapar del format reduït d'espectadors. En aquest trànsit cap a un aforament més ampli, l'abast de la reflexió de la proposta també transita del retrat personal de l'individu a la reflexió col·lectiva.

La memòria juga aquí un paper fonamental, articulada al voltant de la cuina i el menjar. Els actors reben al públic mentre cuinen plats relacionats amb els records personals de cada intèrpret, i en la seva feina expliquen la història de la recepta sempre relacionada amb la persona que la va inspirar.

Paral·lelament, com els ingredients d'una recepta feta a base de capes superposades, els discursos, les accions de ritual, les coreografies, la guitarra i les cançons van superposant altres sabors i olors, imatges i paraules que ens remeten a la guerra, als conflictes culturals, a la irracionalitat, violència i l'amor, matèria primera diversa d'un brou fet de temes acoblats no sempre de forma harmònica però que en el conjunt de la cocció funcionen com un tot que deixa un regust d'espectacle rodó.