Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

Teatre

informació obra


Direcció:
Damián Cervantes, Anthony Missen
Intèrprets:
Diana Magallón, Mari Carmen Ruiz, José Rafael Flores, Cristina Gámiz, Jorge-Yamam Serrano
Interpretació musical:
Diego Paqué
Ajudantia de direcció:
Adrià Olay
Producció:
Fira Tàrrega, Iberescena
Companyia:
Company Chameleon
Sinopsi:

Després del seu pas per FiraTàrrega el 2013 amb la sorprenent adaptació de «Les criades» de Jean Genet «Lo único que necesita una gran actriz...», aquesta companyia mexicana retorna amb una experiència de gastronomia escènica. Un projecte que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos móns que es troben al voltant d’una taula. Un treball de creació col·lectiva entre Vaca 35 i TeatroDeCerca. Una experiència per als sentits però també una gran oportunitat per aprofundir en el coneixement de la nostra civilització.

Crítica: Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

19/09/2015

La festa dels morts que tornen

per Iolanda G. Madariaga

En certs contextos on sembla que el risc en la vida dels humans hagi de tendir a zero i la mort dels propers es sotmet a un procés sistemàtic d’ocultació, és bo i, fins i tot, necessari que se’ns convidi a participar en una cerimònia on s’invoca als morts per compartir amb ells una estona. Això és el que fan els de Vaca 35 a Cuando todos pensaban que... No hi ha res d’esotèric, no es tracta ni d’ocultisme ni de pràctiques espiritistes; es tracta tan sols d’una senzilla evocació d’aquells que jauen en algun indret inaccessible als vius per convocar-los al gran banquet que se està preparant en honor seu. Tan sols això que no és poc! El col·lectiu d’origen mexicà Vaca 35 -que ens va sorprendre amb la seva libèrrima versió de Les criades de Jean Genet ara fa dues fires-, ens trasllada a un indret fora del temps on regna la més senzilla i pura emoció. En un espai que fa anys va perdre la seva utilitat primera, els de Vaca 35 munten els seus petits altars als homenatjats i una improvisada cuina per elaborar el menjar. Ens reben alegres, cuinen mentre canten i ballen. Poc a poc, els morts reviuen a través de la memòria dels oficiants i de les seves pràctiques culinàries. Circula un corrent empàtic amb l’ajuda de les olors que s’escampen per l’espai. Estan amb nosaltres, no per advertir-nos de res o reivindicar la nostra atenció, sinó per compartir el moment present. Un present que els invocadors s’encarreguen de remarcar com “el nostre present”, amb les seves llums però també amb les seves inevitables ombres. Amb un sentit del humor popular i, a estones, escatològic; ens regalen aquest magnífic banquet on les viandes són la perfecta representació dels convidats d’honor. Cuando todos pensaban... esdevé la oportunitat de gaudir d’una experiència teatral de comunió.