Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

informació obra



Direcció:
Damián Cervantes, Anthony Missen
Intèrprets:
Diana Magallón, Mari Carmen Ruiz, José Rafael Flores, Cristina Gámiz, Jorge-Yamam Serrano
Músics:
Diego Paqué
Ajudant de direcció:
Adrià Olay
Producció:
Fira Tàrrega, Iberescena
Companyia:
Company Chameleon
Sinopsi:

Després del seu pas per FiraTàrrega el 2013 amb la sorprenent adaptació de «Les criades» de Jean Genet «Lo único que necesita una gran actriz...», aquesta companyia mexicana retorna amb una experiència de gastronomia escènica. Un projecte que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos móns que es troben al voltant d’una taula. Un treball de creació col·lectiva entre Vaca 35 i TeatroDeCerca. Una experiència per als sentits però també una gran oportunitat per aprofundir en el coneixement de la nostra civilització.

Crítica: Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

31/10/2015

Bon profit i bon espectacle!

per Teresa Bruna

Vull puntualitzar que vaig veure aquest espectacle a FiraTàrrega aquest passat setembre. No he estat, doncs, a La Villaroel que és on s'està fent aquests dies. Però us recomano efusivament d'anar-hi, perquè no és habitual dinar a La Villarroel!

'Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido' forma part del programa Suport a la Creació FiraTàrrega/Producció Transnacional. Per construir-lo, les companyies Vaca 35, de Mèxic i TeatroDeCerca, de Catalunya, van participar al projecte d'Iberescena, que consistia en fer una producció pròpia que sorgís ajuntant les dues energies. Els de TeatrodeCerca van anar a Mèxic a fer un mes de residència. I allà mateix van anar dibuixant l'argument al voltant d'un tema que interessa mort a Mèxic: els difunts. Allà, el record es torna celebració i, com més gran és la festa, més se'ls venera. A tots els va semblar molt interessant explicar aquesta tradició.  

Cinc persones es reuneixen el 2 de novembre per celebrar la Festa dels Difunts. En una mateixa taula, van cuinant el plat preferit d'un dels seus morts, fet, si és possible, amb la seva recepta. Ens expliquen en honor de qui cuinen i tenen una fotografia del difunt i un altaret al davant. L'espai era ple de banderoles i llumetes de colors a punt de festa. Les parets eren plenes de missatges escrits en guix o pintures, també amb cartells, fotografies... relatius a difunts, però com si estiguessin encara vius. No hi ha tristesa, és una celebració i a la vegada un ritual:Olé, mi abuelita! La muerte és un hábito colectivo, Larga vida y a cuidarla... `' són alguns dels missatges.

Els actors ens parlen amb el seu propi nom i ens expliquen històries reals. Però també hi intercalen referències a la mort més punyents, com ara les guerres, els desapareguts més o menys recents, els assassinats misteriosament, els emigrants d'Europa, els afusellats..."Els vincles entre els difunts morts i el menjar, ens porten a vincles socials de com es construeixen les nacions, on hi ha guerra i mort", havia dit el director, Damián Cervantes. La situació va pujant de to amb les històries que expliquen o enmig de cançons, mentre el dinar es va cuinant a temps real.

Quan acaba, Jorge Yamam-Serrano, director de TeatroDeCerca que aquest cop intervé com actor, diu:"A dinar!"i tenim -tindreu- l'ocasió de tastar uns excel•lents plats, fets amb amor als difunts i al teatre. Els cuiners són Diana Magallon i Mari Carmen Ruiz (les inoblidables 'criades' de 'Lo único que necesita una gran actriz, es una gran obra y las ganas de triunfar'; Cristina Gámiz (la Antonia Sanchis Cemacha del 'Camargate', José Rafael Flóres i Jorge Yammam-Serrano. Molt ben acompanyats per Diego Paqué (músic). 

 No la fan el dia 2, però si el dia 1 (demà, a les 12.30 h). I encara el cap de setmana que ve.