El bon lladre

Teatre

informació obra


Producció:
Iria Producciones S.L.
Autoria:
Conor McPherson
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Josep Julien
Escenografia:
Xicu Masó, Josep Julien
Vestuari:
Daniela Feixas
Il·luminació:
Adriana Romero Calvo
Sinopsi:

Conor McPherson ens commou amb el monòleg interior d’un home immers en una fugida impossible. L'autor ens convida a una road movie cap a l'infern en la qual els conceptes del bé i el mal són expulsats sense miraments de la carretera.

La presa, Sota el til·ler, Dublin Carol... Potser heu vist representades als escenaris barcelonins algunes de les obres del dramaturg irlandès Conor McPherson, un autor que ha escrit per al teatre, el cinema i la televisió i que amb aquest monòleg va trobar la veu que l'ha consagrat entre els lleons de la dramatúrgia britànica. En clau de monòleg interior o bé de thriller, McPherson teixeix un relat sobre els tot sovint ambigus conceptes del bé i el mal. El protagonista cerca la seva particular redempció mentre s'obre pas repartint cops a tort i a dret en la seva —malgrat tot— entendridora fugida cap endavant. Provarà d’escapar del seu destí, però fracassant una vegada i una altra, enredat en la teranyina en què s'ha convertit la seva existència. Però no podrà eludir el pes d’un passat que l’avança constantment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magistralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Irlanda, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce, és, juntament amb el nostre antiheroi, l’altre protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa que acaba de sortir viu de miracle d'un tiroteig en la versió fosca d’un cavaller medieval embarcat a la recerca d’un grial impossible i enamorat d’una dama que serà la seva perdició.

Crítica: El bon lladre

02/03/2015

Topar-se en una conversa de pub irlandès és un privilegi.

per Jordi Bordes

No perdeu l'oportunitat d'anar a veure-ho. Les entrades són, necessàriament, molt limitades. Tot i l'hora quasi golfa de les funcions, és un privilegi sentir com narren una peça que, malgrat tot, és més un capítol de novel·la negra que un text sobre la felicitat de la vida. No et fa més intel·ligent però sí que és una ocasió per al repòs i el gaudi actoral.

Al bar del Romea i (gràcies a la pròrroga) fins el 15 de març, hi ha un antiheroi que mira els ulls amb una estranya cordialitat. Les paraules se li encallen, a voltes, i el seu discurs pren uns canvis de ritmes i d'intencions que atrapa l'espectador. El tòpic diu que els millors dramaturgs de pub són els irlandesos, perquè tenen una gran capacitat en fer natural l'oralitat. No és una màquina centreuropea que busca la rèplica exacta. Tampoc té l'excés de la més mediterrània, amb bromes ben sorolloses. Els hi encanta escriure el pas del temps amb la naturalitat i la infecunditat d'una conversa que no ve a tomb de res però que és poderosament enganxosa. La posada en escena d'aquest bon lladre exigeix una proximitat absoluta. Com si el personatge (un Josep Julien amb una àmplia gamma de recursos) oferís una conversa amb una llengua desfermada per l'alcohol a uns desconeguts amb qui ha decidit compartir taula. 

Trivial