Un excel.lent treball d´actor i un magnífic text
configuren, El bon lladre, un molt
recomanable espectacle de teatre de text. Es tracte d´un ben tramat monòleg del
reconegut dramaturg anglès Conor Mc
Pherson, les agitades peripècies d´un delinquent de curta volada que es veu
embolicat en un assassinat múltiple entre gàngsters. Ell mateix ens relata els fets
i la seva fugida amb la dona i la nena d´una de les víctimes, a la vegada que tota la seva conflictivitat personal. Una “road
movie”, exterior i interior, molt ben construïda i interpretada per l´unic
actor en escèna, Josep Julien, en un
dels seus millors treballs, que ens fa somriure i arriba a commoure´ns posant-se
en la pell d´aquest contradictori personatge, un perdedor però no desproveït d´una
certa grandesa que ell mateix es nega. “Volia
ser on em necessitessin. On fes falta. Però la gent com jo no fem falta enlloc”.
En Julien ha comptat amb la complicitat d´un gran director d´actors, també gran
actor, com és en Xicu Masó,
treballant de forma exquisida els detalls, els matisos. Treball d´actor,
direcció d´actor, setanta minuts que t´enganxen i et porten de la mà fins
l´emotiu final, un molt bon espectacle de teatre de text.
A la representació d´ahir dijous, hi eren com espectadors
bastants actors coneguts i directors com Lluis Pasqual (Teatre Lliure), Victor
Alvaro (Teatre Almeria, que sembla ser que serà el lloc on l´espectacle farà
temporada, aquesta tardor) i Jordi Pèrez-Marilou Roqueplan i Carla Vallès (Teatre
La Vilella, a 50 metres del Teatre Grec, la recent inaugurada sala en la que varen
estar assajant l´espectacle fins l´estrena. Una sala a descobrir per molts
espectadors).
Josep Julien (Barcelona, 1966), és un conegut
actor llicenciat a l´Institut del Teatre que treballa habitualment al teatre, al
cinema, la televisió i fent doblatge. Es va fer popular als inicis, quan encara
tenia pel, per un seguit d´anuncis de Telefónica (en un dels quals demostrava
el seu virtuosisme amb la pilota, un dels seus somnis era ser jugador del Barça).
Fa poc, demostrant la seva versatil.litat, comicitat i drama, ha fet popular a
Vicente Luján el malvat personatge de l´exitosa sèrie televisiva, Amar en tiempos revueltos.
Xicu Masó.Actor, director i docent, es va formar al Teatre Lliure com
ajudant de Fabià Puigserver i Lluis Pasqual. Va fundar la històrica companyia
El Talleret de Salt, el 1977 i l´Escola de Teatre El Galliner de Girona. Un
dels seus darrers estrenes com a director va ser el mes d´abril al TNC, dirigint
la ITNC (Jove Companyia del Teatre Nacional), amb la seva brillant adapatació i
posta en escena d´ El cantador de
Pitarra. El darrer, Sota el til.ler
(Sala Beckett).
Conor McPherson (Dublin, 6 d´agost del 1971),
és un brillant escriptor i director irlandés, del que hem pogut veure a
Barcelona, La presa, dirigida per
Albert Dueso al Teatre Romea, el 1999, i interpretada per Boris Ruiz, Andreu
Benito, Xavier Capdet, Angels Bassas i...Josep Julien. El 24 d´abril d´enguany
i al llarg del mes de maig, es va poder veure Sota el til.ler, a la Sala Beckett, dirigit per en Xicu Massó.
Anteriorment, desembre del 2009, i també a la Sala Beckett i de la mà de Manuel
Dueso, director i actor, junt a Àurea Màrquez i Bernat Quintana, es va poder
veure Dublin Carol (Cancó de Nadal a Dublin), dins d´un cicle
dedicat a l´autor, que es va completar amb El
mariner (dirigit per Victor Muñoz-Lectura dramaritzada dins L´Obrador), Una ciutat brillant (dirigit per Jordi
Vila, amb Andreu Benito, Joan Dausà, Clara Galí i Santi Ricart, producció del Centre
d´Arts Escèniques de Terrassa), i Rom amb
vodka (dirigit per Mireia Cirera, amb Pep García Pascual, producció de Faig
Teatre de Manresa).
Text :
ferranbaile@gmail.com
