El bon lladre

Teatre

informació obra


Producció:
Iria Producciones S.L.
Autoria:
Conor McPherson
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Josep Julien
Escenografia:
Xicu Masó, Josep Julien
Vestuari:
Daniela Feixas
Il·luminació:
Adriana Romero Calvo
Sinopsi:

Conor McPherson ens commou amb el monòleg interior d’un home immers en una fugida impossible. L'autor ens convida a una road movie cap a l'infern en la qual els conceptes del bé i el mal són expulsats sense miraments de la carretera.

La presa, Sota el til·ler, Dublin Carol... Potser heu vist representades als escenaris barcelonins algunes de les obres del dramaturg irlandès Conor McPherson, un autor que ha escrit per al teatre, el cinema i la televisió i que amb aquest monòleg va trobar la veu que l'ha consagrat entre els lleons de la dramatúrgia britànica. En clau de monòleg interior o bé de thriller, McPherson teixeix un relat sobre els tot sovint ambigus conceptes del bé i el mal. El protagonista cerca la seva particular redempció mentre s'obre pas repartint cops a tort i a dret en la seva —malgrat tot— entendridora fugida cap endavant. Provarà d’escapar del seu destí, però fracassant una vegada i una altra, enredat en la teranyina en què s'ha convertit la seva existència. Però no podrà eludir el pes d’un passat que l’avança constantment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magistralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Irlanda, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce, és, juntament amb el nostre antiheroi, l’altre protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa que acaba de sortir viu de miracle d'un tiroteig en la versió fosca d’un cavaller medieval embarcat a la recerca d’un grial impossible i enamorat d’una dama que serà la seva perdició.

Crítica: El bon lladre

22/11/2015

Un lladre que m'ha robat el cor

per Elisa Díez

(...) Josep Julien ha conseguido hacerse suyo al personaje, dominarlo, dejarle su cuerpo, su voz y regalarnos un montaje delicioso. De esos que dan igual lo que duren porque cada segundo es oro, un regalo para los oídos, para la vista. Un pobre perdedor, lleno de matices, que poco a poco, minuto a minuto nos va robando el corazón.

Una atmósfera íntima, destartalada, llena de trastos inútiles, un vertedero de recuerdos, de emociones, entre las cajas aparece él, vestido de una manera desastrosa, un chandal y una chupa de cuero. Se sienta en un sofá tan destartalado como incómodo y empieza la narración de una vida rota, un puzzle de situaciones, un círculo vicioso del que nuestros protagonista parece no encontrar la salida.

El bon lladre combina con una gran sabiduría un thriller preciso, milimétrico, con la mejor comedia, no aquella que busca la carcajada, pero sí aquella que tras una narración de la tragedia te invita a reír de la mala suerte del protagonista. Además las tablas de tener a un personaje sabido y requetesabido, permite a Josep Julien unas licencias que en otro caso le estarían prohibidas.(...)

Trivial