El bon lladre

Teatre

informació obra


Producció:
Iria Producciones S.L.
Autoria:
Conor McPherson
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Josep Julien
Escenografia:
Xicu Masó, Josep Julien
Vestuari:
Daniela Feixas
Il·luminació:
Adriana Romero Calvo
Sinopsi:

Conor McPherson ens commou amb el monòleg interior d’un home immers en una fugida impossible. L'autor ens convida a una road movie cap a l'infern en la qual els conceptes del bé i el mal són expulsats sense miraments de la carretera.

La presa, Sota el til·ler, Dublin Carol... Potser heu vist representades als escenaris barcelonins algunes de les obres del dramaturg irlandès Conor McPherson, un autor que ha escrit per al teatre, el cinema i la televisió i que amb aquest monòleg va trobar la veu que l'ha consagrat entre els lleons de la dramatúrgia britànica. En clau de monòleg interior o bé de thriller, McPherson teixeix un relat sobre els tot sovint ambigus conceptes del bé i el mal. El protagonista cerca la seva particular redempció mentre s'obre pas repartint cops a tort i a dret en la seva —malgrat tot— entendridora fugida cap endavant. Provarà d’escapar del seu destí, però fracassant una vegada i una altra, enredat en la teranyina en què s'ha convertit la seva existència. Però no podrà eludir el pes d’un passat que l’avança constantment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magistralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Irlanda, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce, és, juntament amb el nostre antiheroi, l’altre protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa que acaba de sortir viu de miracle d'un tiroteig en la versió fosca d’un cavaller medieval embarcat a la recerca d’un grial impossible i enamorat d’una dama que serà la seva perdició.

Crítica: El bon lladre

04/11/2015

El millor Josep Julien

per Núria Sàbat

Li escau com un vestit fet a mida. Potser perquè no l’estrena avui i amb l’ús i el temps se li ha acabat ajustant com una segona pell. Potser perquè el text de Conor McPherson és dels que enganxen. Probablement, perquè Josep Julien és un bon actor que, a més, s’ha posat en mans d’un excel·lent director (Xicu Masó).

Sigui pel que sigui, el fet és que aquest monòleg tenyit d’humor negre funciona, i funciona molt bé. El bon lladre ens explica, en primera persona, la història d’un pinxo milhomes i pocapena engolit per les circumstàncies que descarrega davant nostre la seva consciència i el seu passat de gàngster de pacotilla; una història esquitxada de tendresa que ens fa anar i venir del somriure a la compassió i de la qual ens fa ser còmplices.

Tot sol i enmig de les caixes de plàstic que omplen el magatzem d’un bar, Josep Julien desplega un ampli ventall de registres interpretatius que passen en primer lloc per un acurat treball vocal; el to, la intensitat, el matís o la entonació juguen a favor seu i ens mostren la manera de ser, les emocions i aquesta barreja de culpa i fatxenderia que caracteritzen «un bon paio que va equivocar la carrera».

Malgrat que l’actor no sempre pugui disposar d’un espai que afavoreixi la trobada amb l’espectador i li permeti sentir-se com l’interlocutor mut, però amatent i receptiu, que el seu discurs precisa, s’agraeix molt que aquest monòleg tingui la possibilitat de seguir girant i ser descobert pels que encara no han tingut la sort de tastar-lo. 


Trivial