El bon lladre

Teatre

informació obra


Producció:
Iria Producciones S.L.
Autoria:
Conor McPherson
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Josep Julien
Escenografia:
Xicu Masó, Josep Julien
Vestuari:
Daniela Feixas
Il·luminació:
Adriana Romero Calvo
Sinopsi:

Conor McPherson ens commou amb el monòleg interior d’un home immers en una fugida impossible. L'autor ens convida a una road movie cap a l'infern en la qual els conceptes del bé i el mal són expulsats sense miraments de la carretera.

La presa, Sota el til·ler, Dublin Carol... Potser heu vist representades als escenaris barcelonins algunes de les obres del dramaturg irlandès Conor McPherson, un autor que ha escrit per al teatre, el cinema i la televisió i que amb aquest monòleg va trobar la veu que l'ha consagrat entre els lleons de la dramatúrgia britànica. En clau de monòleg interior o bé de thriller, McPherson teixeix un relat sobre els tot sovint ambigus conceptes del bé i el mal. El protagonista cerca la seva particular redempció mentre s'obre pas repartint cops a tort i a dret en la seva —malgrat tot— entendridora fugida cap endavant. Provarà d’escapar del seu destí, però fracassant una vegada i una altra, enredat en la teranyina en què s'ha convertit la seva existència. Però no podrà eludir el pes d’un passat que l’avança constantment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magistralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Irlanda, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce, és, juntament amb el nostre antiheroi, l’altre protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa que acaba de sortir viu de miracle d'un tiroteig en la versió fosca d’un cavaller medieval embarcat a la recerca d’un grial impossible i enamorat d’una dama que serà la seva perdició.

Crítica: El bon lladre

06/07/2014

Un recital interpretatiu de Josep Julien

per Aída Pallarès

El bon lladre és la història d’un desgraciat, un perdedor que intenta escapar del seu propi destí i, qui sap, si d’ell mateix. Una road movie cap a l’infern, una fugida impossible. El dramaturg irlandès Conor McPherson, teixeix un relat aparentment senzill però profundament humà sobre conceptes tan ambigus i relatius com el bé i el mal. És possible la redempció?

Josep Julien, amb xandall i un escuradents als llavis, arriba al trist escenari de l’Espai Lliure. Entre brutícia i caixes de cerveses comença a explicar-nos la seva història. Parla amb seguretat, sense timidesa, amb l’estranya tranquil·litat de qui ja ho ha perdut tot, de qui ha conegut les flames de l’infern. Ens explica com va acabar embolicat en un tiroteig i un assassinat, de la seva fugida i de la Greta, una antiga xicota que el conduirà directe a la perdició. De la mateixa manera que Raymond Carver, que donava veu a perdedors i solitaris, McPherson aconsegueix humanitzar aquest pinxo de pa sucat amb oli i que ens preguntem si realment s’ho mereix. És un fill de puta o un pobre desgraciat?

Xicu Masó, que aquesta temporada ens ha delectat amb L’encarregat, ha compost una autèntica peça d’artesania teatral, un muntatge delicat on tots els detalls estan cuidats fins al mil·límetre. Començant pel protagonista, Josep Julien, que porta el pes de la narració i ens regala una de les millors interpretacions de la seva carrera. Julien no només resulta totalment creïble, sinó que aconsegueix commoure, fer-nos riure i el més difícil: fer àgil el monòleg. És cert que al principi costa una mica entrar en la història, però l’actor aconsegueix hipnotitzar a l’espectador fins al punt que resulta totalment impossible apartar la mirada. En conclusió: seria una autèntica llàstima que la vida d’El bon lladre s’acabés aquí. Un muntatge com aquest mereix molt més recorregut que quatre dies a l’Espai Lliure de Montjuïc.

Trivial