El bon lladre

Teatre

informació obra


Producció:
Iria Producciones S.L.
Autoria:
Conor McPherson
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Josep Julien
Escenografia:
Xicu Masó, Josep Julien
Vestuari:
Daniela Feixas
Il·luminació:
Adriana Romero Calvo
Sinopsi:

Conor McPherson ens commou amb el monòleg interior d’un home immers en una fugida impossible. L'autor ens convida a una road movie cap a l'infern en la qual els conceptes del bé i el mal són expulsats sense miraments de la carretera.

La presa, Sota el til·ler, Dublin Carol... Potser heu vist representades als escenaris barcelonins algunes de les obres del dramaturg irlandès Conor McPherson, un autor que ha escrit per al teatre, el cinema i la televisió i que amb aquest monòleg va trobar la veu que l'ha consagrat entre els lleons de la dramatúrgia britànica. En clau de monòleg interior o bé de thriller, McPherson teixeix un relat sobre els tot sovint ambigus conceptes del bé i el mal. El protagonista cerca la seva particular redempció mentre s'obre pas repartint cops a tort i a dret en la seva —malgrat tot— entendridora fugida cap endavant. Provarà d’escapar del seu destí, però fracassant una vegada i una altra, enredat en la teranyina en què s'ha convertit la seva existència. Però no podrà eludir el pes d’un passat que l’avança constantment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magistralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Irlanda, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce, és, juntament amb el nostre antiheroi, l’altre protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa que acaba de sortir viu de miracle d'un tiroteig en la versió fosca d’un cavaller medieval embarcat a la recerca d’un grial impossible i enamorat d’una dama que serà la seva perdició.

Crítica: El bon lladre

06/07/2014

El cuento de un perdedor en un bar

per Juan Carlos Olivares

A quien le guste las películas hampones suburbanos y proletarios de Guy Ritchie estará encantado con este monólogo escrito por Conor McPherson, el autor irlandés de la excelente La Presa. El cuento –entre triste y divertido– de un perdedor tal como lo vomitaría un desconocido ante otro desconocido acodado en la barra de un bar sin nombre. La confesión sincera que propicia el encuentro fortuito. Quizá eres la primera persona con la que habla después de diez años en chirona y no sabes lo afortunado que eres de prestarle tú oído. Sobre todo si ese mafioso de medio pelo, que al primer minuto se descubre como un “buen tipo” con el oficio equivocado y la peor de las suertes, es el actor Josep Julien, dirigido –mejor dicho guiado– por el maestro Xicu Masó. No todos saben trasmitir tanta humanidad, con sus palabras, sus pausas, sus miradas suplicantes, su cuerpo maltratado por la vida, como lo hace Julien en este monólogo. Hoy es la última función en el Grec, pero se merece que regrese esta misma temporada para aumentar la honorable cofradía de los amigos de los perdedores.

Trivial