El col·leccionista de pors

Teatre | Familiar

informació obra



Autor:
Jordi Farrés , Jordi del Rio
Direcció:
Jordi Farrés , Jordi del Rio
Intèrprets:
David Laín
Composició musical:
Pep Pascual
Escenografia:
David Laín i Marga Carbonell
Il·luminació:
Roc Laín
Producció:
L’Estenedor Teatre
Estrena:
La Mostra d'Igualada 2017
Sinopsi:

Les pors ens fan companyia tota la vida, i a vegades és una convivència ben difícil. En Dani Vidal és col·leccionista de pors des de ben petit. Les té endreçades en capses, bosses o gàbies. N'hi ha que estan seques i ja no li fan mal, d'altres es belluguen de tant en tant i algunes no es deixen atrapar. Per sort cada cop són més les que estan ben tancades. 

En Dani ens les ensenyarà, ens explicarà com van néixer i també com el seu pare el va ajudar a superar-les. Un espectacle que parla de viure sensacions, de fer-se gran, i d'estimar.

Crítica: El col·leccionista de pors

05/04/2017

De com vèncer les pors amb un somriure

per Carme Tierz

La millor manera de vèncer la por, diuen, és enfrontar-s’hi; i quina manera millor de fer-ho que verbalitzant els nostres temors, exposant-los en públic? Quan una emoció tan poderosa i (sovint) incontrolable com la por surt de l’amagatall des del qual ens assetja per mostrar-se públicament, es torna més feble... Aquest és el discurs d’El col·leccionista de pors, una proposta de L’estenedor Teatre que se’n riu de les pors sense perdre el respecte a les persones, petites i grans, que les pateixen.

El protagonista (i únic intèrpret), Dani Vidal, ens rep a casa seva, en pijama, per ensenyar-nos la seva extensa i curiosa col·lecció de pors: a les alçades, a despertar convertit en un escarabat... Tancades en pots de vidre o en caixes i guardades a calaixos i prestatges, algunes estan sota control mentre que, d’altres, podrien escapar dels recipients que les empresonen en qualsevol moment. Però aquesta possibilitat sembla no espantar al col·leccionista: sap que, si l’assalta un temor i li planta cara, ell es farà més gran, i el temor, més petit. Ho demostra en moments de gran sensibilitat, com quan recorda una nit de 1960 en què el seu pare li va fer veure que no hi havia monstres ni altres criatures sota del llit, tancats a l’armari o vigilant-lo des de la finestra de l’habitació. Vidal aconsegueix transmetre aquests records o els seus consells per fer desaparèixer la por amb una familiaritat que arriba a tots els públics, amb un finíssim sentit de l’humor i un gran habilitat per fer partícips de les seves experiències als petits espectadors. És com un parent un pèl excèntric (com proven la seva col·lecció o l’aparent desordre de la seva llar) que dóna confiança i que és capaç de fer més forts els més porucs