El col·leccionista de pors

Teatre | Familiar

informació obra


Autoria:
Jordi Farrés , Jordi del Rio
Direcció:
Jordi Farrés , Jordi del Rio
Intèrprets:
David Laín
Composició musical:
Pep Pascual
Escenografia:
David Laín i Marga Carbonell
Il·luminació:
Roc Laín
Producció:
L’Estenedor Teatre
Estrena:
La Mostra d'Igualada 2017
Sinopsi:

Les pors ens fan companyia tota la vida, i a vegades és una convivència ben difícil. En Dani Vidal és col·leccionista de pors des de ben petit. Les té endreçades en capses, bosses o gàbies. N'hi ha que estan seques i ja no li fan mal, d'altres es belluguen de tant en tant i algunes no es deixen atrapar. Per sort cada cop són més les que estan ben tancades. 

En Dani ens les ensenyarà, ens explicarà com van néixer i també com el seu pare el va ajudar a superar-les. Un espectacle que parla de viure sensacions, de fer-se gran, i d'estimar.

Crítica: El col·leccionista de pors

08/04/2017

La màgia del col·leccionisme

per Iolanda G. Madariaga

Grans i petits hem admirat en alguna ocasió alguna mena de col·lecció: de segells, de figuretes de cristall o de plàstic, de cromos o de vestits... Ara ens trobem davant d’un col·leccionista molt especial: un col·leccionista de pors! En un espai relativament reduït i farcit de mobles, moblets i prestatges, es concentra aquesta singular col·lecció. El seu propietari ens anirà mostrant els seus tresors mentre ens explica, entre jocs de paraules, equivocs i algunes picades d’ull al públic adult, com va començar aquesta afició a col·leccionar pors. De ben petit, es va adonar que hi havia moltes coses, bestioles i moments que li produïen por; com que en tenia tantes es podria dir que era de les coses que més en tenia i aquesta certesa el va conduir a esmentar-les totes. A més, a les pors que ja tenia se li anaven sumant de noves. Quedava “només” la feina d’encabir-les en alguna mena de recipient o capseta per conservar-les i classificar-les de la millor forma. D’això va aquest senzill espectacle, de com aconseguir ficar la por en algun lloc per poder-la guardar. Està clar que el primer que s’ha de fer és reconèixer una bona por i posar-li nom i després l’haurem de reduir i fer-la tan petita per poder-la ficar en algun lloc adient per a la col·lecció. A poc a poc i amb molta tendresa David Laín, sense massa parafernàlia teatral, ens va explicant retalls d’experiències viscudes des de la seva infantesa fins a la seva vida adulta, anècdotes que li han servit per tenir les pors ben guardades i classificades. Es tracta d’un gran col·leccionista, indirectament, també acaba col·leccionat somriures i boquetes ben badades.