El col·leccionista de pors

Teatre | Familiar

informació obra


Autoria:
Jordi Farrés , Jordi del Rio
Direcció:
Jordi Farrés , Jordi del Rio
Intèrprets:
David Laín
Composició musical:
Pep Pascual
Escenografia:
David Laín i Marga Carbonell
Il·luminació:
Roc Laín
Producció:
L’Estenedor Teatre
Estrena:
La Mostra d'Igualada 2017
Sinopsi:

Les pors ens fan companyia tota la vida, i a vegades és una convivència ben difícil. En Dani Vidal és col·leccionista de pors des de ben petit. Les té endreçades en capses, bosses o gàbies. N'hi ha que estan seques i ja no li fan mal, d'altres es belluguen de tant en tant i algunes no es deixen atrapar. Per sort cada cop són més les que estan ben tancades. 

En Dani ens les ensenyarà, ens explicarà com van néixer i també com el seu pare el va ajudar a superar-les. Un espectacle que parla de viure sensacions, de fer-se gran, i d'estimar.

Crítica: El col·leccionista de pors

19/07/2017

Una col·lecció desaprofitada

per Jordi Bordes

Entrar al món de les pors. Entendre que tothom en té, de més racionals a més surrealistes.  és un punt de partida preciós i que hauria de permetre connectar la intimitat d'avis, tiets i pares amb els més menuts de la família. Efectivament, l'escenaro és carregat de pots grans i petits, caixes de llauna que atresoren pors, un cop el protagonista les ha reconegut i les ha empetitit mirant-les fixament als ulls. El que no s'entén és perquè de tot aquest arsenal, que ha estat endreçant i traient la pols, no s'aprofiti a l'escena. Tampoc la porta de vidre  translúcid que hauria de permetre fer unes ombres ben espantadisses i que no s'utilitza per a res.

Finalment, la intervenció de l'actor. David Laín és un consumat titellaire; aconsegueix extreure l'ànima de cada objecte que manipula amb les seves grosses mans. Ara s'ha atrevit a fer el salt a la interpretació. A ser ell el protagonista,el que exposa aquesta instal·lació de pors. Ho fa des de l'honestedat però li falta un punt de tendresa (com disposa el Pedro del Corroc d'Escarlata Circus), de misteri com el personatge de Trau (col·lecionista de temps). La seva exposiciñó és extensa. No cal pas ensenyar-ho tot. Potser sí que donar l'oportunitat de fer-la visitable (com a Biblioteca de cuerdas y nudos). Per això caldria etiquetar-les mínimament i tenir una disposició amb el públic molt més pròxima. 

La proposta suggerent decau per una trama massa petita i tancada (la història del nen i la senyora Teresa, que li feia por i havia pensat atacar-la) i perquè de tot l'univers que es podria desplegar s'és massa reservat i aquella col·lecció queda com un decorat mort, de coloraines i silencis. Se li extreu tota evocació, la principal de les eines per connectar i intimar amb el públic, tingui l'edat que tingui. El col·leccionista de pors batega quan parla des de la veritat, quan ho viu; però esdevé pla quan símplement exposa com qui ensenya pots de sorra de colors d'arreu del món. Les potrs no són una excentricitat, si no u element molt íntim que tots compartim.