Amb una forta empremta autobiogràfica, els textos del suec Lars Norén, una de les veus més importants del teatre europeu contemporani, s’endinsen pels terrenys més recòndits de les relacions humanes en la nostra societat. En aquesta ocasió, la relació d’un pare amb el seu fill i la presència de la parella del jove els abocarà a la violència més implacable.
«El coratge de matar» posa contra les cordes els tres intèrprets. L'actor Manel Barceló hi fa el paper del Pare que busca el reconeixement del fill i mostra una altra vegada la seva consistència en papers que exigeixen una aparent quotidianitat. L'actor Nao Albet es veu sotmès com a Fill a una actitud despòtica que el manté en estat de violència fins al punt d'aconseguir fer antipàtic el personatge, que potser és el que vol l'autor. I l'actriu Maria Rodríguez torna amb el personatge de Radka a un dels seus papers que l'han marcada més en teatre com els de «La gavina» (Martin Crimp / David Selvas), «L'habitació blava» (David Hare / David Selvas i Norbert Martínez) o «Roberto Zucco» (Bernard Marie Koltès / Julio Manrique), entre altres. Aquí fa una barreja de tots plegats, entre la noia que perd la feina del pub de nit on treballava, la relació estranya i una mica submisa amb el fill, una certa insinuació de prostitució i la relació fugaç, mig fruit de l'assetjament del pare d'«El coratge de matar». Són, Manel Barceló, Nao Albet i Maria Rodríguez, un triangle actoral que, malgrat les dificultats que li posa a les mans l'antitext de Lars Norén, ells l'enforteixen i el salven dignament.