El coratge de matar

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Casas, Carolina Moreno
Intèrprets:
Nao Albet, Manel Barceló, María Rodríguez
Companyia:
Obeses
Interpretació musical:
Arnau Tordera (veu i guitarra)
Sinopsi:

Amb una forta empremta autobiogràfica, els textos del suec Lars Norén, una de les veus més importants del teatre europeu contemporani, s’endinsen pels terrenys més recòndits de les relacions humanes en la nostra societat. En aquesta ocasió, la relació d’un pare amb el seu fill i la presència de la parella del jove els abocarà a la violència més implacable.

Crítica: El coratge de matar

08/10/2016

Sexe, violència... i lied de Shubert

per Andreu Sotorra
(...) «El coratge de matar» és una obra contemporània però tintada de tragèdia clàssica, una tragèdia portada al moll de l'os del nucli familiar i que reflecteix fredament la relació contradictòria entre pare i fill, amor i odi covats amb la mort de la mare, espai que el fill ocupa a contracor —clàssic complex d'Èdip— i s'hi resisteix epidèrmicament mostrant el seu rebuig constant al pare que, al final, amb l'aparició de l'amiga del fill (Radka) per completar el triangle, desembocarà en la tragèdia anunciada, passant abans per un diàleg de sords carregat de sexe, violència i... «Viatge d'hivern», de Schubert, lied escollit pel mateix Nao Albet, autor també de la composició musical de l'obra, que ha deixat el rock and roll que tanca la frase tòpica per a una millor ocasió.

La directora Magda Puyo i l'equip de la companyia han revestit l'obra de Lars Norén —lluny del que proposa el mateix autor en el text— amb una proposta escenogràfica i ambiental simbolista que fa la impressió que estigui més al servei d'un muntatge que forma part de la programació del TNC que no pas de la mateixa trama. ¿Si l'obra «El coratge de matar» s'hagués estrenat en una de les sales petites i privades com les seves tres anteriors... no s'hauria deixat pràcticament despullada d'artificis? (...)

«El coratge de matar» posa contra les cordes els tres intèrprets. L'actor Manel Barceló hi fa el paper del Pare que busca el reconeixement del fill i mostra una altra vegada la seva consistència en papers que exigeixen una aparent quotidianitat. L'actor Nao Albet es veu sotmès com a Fill a una actitud despòtica que el manté en estat de violència fins al punt d'aconseguir fer antipàtic el personatge, que potser és el que vol l'autor. I l'actriu Maria Rodríguez torna amb el personatge de Radka a un dels seus papers que l'han marcada més en teatre com els de «La gavina» (Martin Crimp / David Selvas), «L'habitació blava» (David Hare / David Selvas i Norbert Martínez) o «Roberto Zucco» (Bernard Marie Koltès / Julio Manrique), entre altres. Aquí fa una barreja de tots plegats, entre la noia que perd la feina del pub de nit on treballava, la relació estranya i una mica submisa amb el fill, una certa insinuació de prostitució i la relació fugaç, mig fruit de l'assetjament del pare d'«El coratge de matar». Són, Manel Barceló, Nao Albet i Maria Rodríguez, un triangle actoral que, malgrat les dificultats que li posa a les mans l'antitext de Lars Norén, ells l'enforteixen i el salven dignament.