El test

Teatre

informació obra


Intèrprets:
David Bagés /Sergio Caballero, Dolo Beltran / Carme Poll, Mima Riera / Clàudia Costas, David Vert/ Jordi Brunet
Companyia:
Forani Teatre
Autoria:
Forani Teatre
Sinopsi:

Què escolliries? 100 mil euros ara mateix, o 1 milió d’aquí a deu anys? Així de simple, així de difícil.

Aquest és el dilema al que s’enfronten l’Hèctor i la Paula —un matrimoni amb problemes econòmics— quan el Toni, un bon amic de la parella, els planteja el test de personalitat que ha elaborat la Berta, la seva actual companya, una psicòloga molt exitosa i mediàtica.

La decisió que ha de prendre el nostre matrimoni sembla ben senzilla: conformar-se amb una petita fortuna a l’instant, o esperar deu interminables anys per guanyar deu cops més. El que comença sent un supòsit teòric, un simple test de personalitat, anirà poc a poc despullant les personalitats i els secrets més profunds dels nostres personatges, els obligarà a posar preu als seus principis i, finalment, els empenyerà a prendre una decisió que els canviarà la vida. Qui sap si per sempre.

Crítica: El test

04/03/2016

Amics com carn i ungla

per Andreu Sotorra

No és, o no hauria de ser, un estigma, però la interrelació entre guionatge i teatre sempre ha estat positiva, malgrat els puristes. I en el teatre català, ja fa temps que se'n veuen els resultats. Una de les últimes sorpreses és aquesta obra de Jordi Vallejo Duarri, autor de la generació dels trenta anys, que, per cert, el 2014, va obtenir amb «El test», en una primera versió, el Premi de Teatre Fray Luis de León de Castella i Lleó.

Amb una llarga trajectòria, doncs, com a guionista, format a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), Jordi Vallejo debuta ara com a dramaturg amb aquesta comèdia, si és que es pot qualificar de comèdia, sobre les relacions humanes i la capacitat d'autodestrucció que tothom porta dins.

Ja ho diuen: com més cosins, més endins. I malgrat que aquí no es tracta de cosins, sí que tres dels quatre personatges són allò que tòpicament s'anomenaria "amics de l'ànima" o, vulgarment, "carn i ungla". I és que hi ha molta carn per unglar en aquest sopar d'amics (...) per crear una trama d'embolics i de subtil profunditat psicològica sota un aparent registre costumista —amb algunes fugaces concessions lingüístiques perquè no sigui dit que no utilitzen "el català que ara es parla"— que va desvelant l'interior de cadascun dels quatre personatges i que els va portant, els quatre, cap a un carreró sense sortida on no es veu la llum i que acaba autodestruint-los fins a arribar a la sorpresa final, una sorpresa que, tot i que es fa esperar, els espectadors no es penediran de mantenir el suspens durant noranta minuts perquè és el que acaba arrodonint i donant sentit a una trama que els quatre intèrprets no paren de fer atractiva progressivament. (...)

Trivial