El test

Teatre

informació obra


Intèrprets:
David Bagés /Sergio Caballero, Dolo Beltran / Carme Poll, Mima Riera / Clàudia Costas, David Vert/ Jordi Brunet
Companyia:
Forani Teatre
Autoria:
Forani Teatre
Sinopsi:

Què escolliries? 100 mil euros ara mateix, o 1 milió d’aquí a deu anys? Així de simple, així de difícil.

Aquest és el dilema al que s’enfronten l’Hèctor i la Paula —un matrimoni amb problemes econòmics— quan el Toni, un bon amic de la parella, els planteja el test de personalitat que ha elaborat la Berta, la seva actual companya, una psicòloga molt exitosa i mediàtica.

La decisió que ha de prendre el nostre matrimoni sembla ben senzilla: conformar-se amb una petita fortuna a l’instant, o esperar deu interminables anys per guanyar deu cops més. El que comença sent un supòsit teòric, un simple test de personalitat, anirà poc a poc despullant les personalitats i els secrets més profunds dels nostres personatges, els obligarà a posar preu als seus principis i, finalment, els empenyerà a prendre una decisió que els canviarà la vida. Qui sap si per sempre.

Crítica: El test

24/10/2016

Un dilema amb engranatge de manual

per Núria Cañamares

Què escolliríeu: 100.000 euros ara o 1 milió d’aquí a deu anys? Aquest és el dilema que plana sobre ‘El test’ i no és cap spoiler, perquè la qüestió es dispara just arrencar la funció. Fins i tot abans, en un programa de mà que convida l’espectador a debatre-ho amb els companys de butaca escalfant l’ambient per posar-se a la pell dels personatges. El públic anirà valorant els pros i contres d’una i altra decisió al mateix temps que el matrimoni de classe mitjana amb dificultats econòmiques (condició sine qua non) anirà descobrint el xoc de valors, secrets no confessats, retrets, desconfiances, orgulls... que va destapant l’hipotètica pregunta.

El punt de partida és interessant i neix d’un altre test, el del Núvol, segons el qual es pot determinar l’èxit o el fracàs d’una persona des que és ben petita. Breument: Aquells infants que resisteixen la temptació de cruspir-se un dolç sabent que en rebran un altre de recompensa desenvoluparan qualitats com l’esforç i la perseverança que els permetran obtenir l’èxit. Per contra, els qui no saben esperar, seguiran sempre els seus impulsos actuant en calent, sense visió de futur, i tindran menys probabilitats de triomfar. La premissa encaixa bé amb el retrat humà i social que presenta l’espectacle i que substitueix enginyosament la llaminadura dels petits per la dels grans: els diners.

L’opera prima de Jordi Vallejo funciona com un engranatge confeccionat mil·limètricament amb les seves lògiques, ritmes narratius, entrades i sortides de personatge, conflictes, girs dramatúrgics, bombes... Capta l’atenció en tot moment i recull els entusiastes aplaudiments del públic, que valora tres de les seves dignes qualitats: fer riure, pensar i generar debat.

Ara bé, el que és positiu per comptar amb tots els ingredients d’una tragicomèdia d’èxit pot grinyolar als més sibarites que hi detectin una dramatúrgia de manual: personatges que exhibeixen desacomplexadament tots els estereotips de classe, conducta i pensament; situacions que es contextualitzen en l’exemple més concret i comú possible perquè els espectadors s’hi identifiquin; dards emmetzinats llençats al moment pautat i que es veuen a venir abans de ser clavats...  

El muntatge –una producció de la Sala Muntaner on hi tornarà a finals d’any– gira pels escenaris de Catalunya amb canvis en la meitat del repartiment (Sergio Caballero i Clàudia Costas en lloc de David Bagès i Mima Riera). Desconeixem com era l’anterior interpretació actoral, però l’actual es circumscriu dins la “correcció” quan encara pot créixer amb una nova pinzellada de direcció (la signa Cristina Clemente) i alguns ajustaments en la posada en escena. 

Trivial