Els Jocs Florals de Canprosa

informació obra



Direcció:
Jordi Prat i Coll
Intèrprets:
Clara Altarriba, David Anguera , Albert Ausellé, Rosa Boladeras , Jordi Coll, Ana Domínguez, Francesc Ferrer, Oriol Genís, Àngels Gonyalons , Oriol Guinart, Jordi Llordella , Anna Moliner, Albert Mora , Albert Pérez , Mireia Piferrer, Kathy Sey , Yolanda Sey
Interpretació musical:
Joan Aguiar, Dani Espasa, Gregori Ferrer , Martí Hosta, Xavier Lozano, Dick Them , Lorena García, Oriol Guimerà, Mariona Llobera, Alba Quinquillà, Queralt Sales, Víctor Vilca
Composició musical:
Dani Espasa
Ajudantia de direcció:
Ester Villamor
Coreografia:
Montse Colomé
Escenografia:
Laura Clos “Closca”
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Lucas Ariel Vallejos
Caracterització:
Ignasi Ruiz
Companyia:
El somni del drac, Fetén Fetén
Sinopsi:

L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel·la... en forma de musical esbojarrat.

La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa. 

Finalista a espectacle musical dels Premis de la Crítica 2018

Jordi Prat i Coll, premi a direcció als Premis de la Crítica 2018

Rosa Boladeras, finalista a actriu de musical als Premis de la Crítica 2018

Anna Moliner, premi a actriu de musical als Premis de la Crítica 2018

Jordi Prat i Coll, finalista a dramatúrgia/adaptació als Premis de la Crítica 2018

Montse Amenós, premi a vestuari als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Els Jocs Florals de Canprosa

17/10/2018

Per estimar Catalunya, cal riure-la

per Ferran Baile

Amb aquest concepte, “per estimar Catalunya, cal riure-la”, Rusiñol dona, una vegada més, al moll de l´òs. Els fonamentalismes, les veritats absolutes, aquells que “mai s´equivoquen” (que no volen reconèixer els propis errors), que són incapaços de riure´s d´ells mateixos, dels seus predicaments, de les seves veritats. Incapaços de passar pel sa sedàs de l´humor, cauen en el fanatisme i la xenofòbia (o penses com jo, o estàs contra mi, ets el meu enemic). Santiago Rusiñol va ser un autèntic catalanista que va lluitar, denunciar i posar en solfa i evidencia, per via de l´humor, a la elit catalana benestant, dominant i “benpensant”i els seus titelles polítics, un catalanisme ranci i hipòcrita, que amb falsos aires culturals, desvirtua i busca manipular els nobles sentiments populars per be dels seus propis interessos disfressats de fals patriotisme.  

El 1902, va parodiar i criticar a la societat respectable de l´època que s´havia apoderat dels Jocs Florals convertint-los en una ridícula vanagloria rimbombant que res tenia que veure amb l´esperit poètic, i que a més servia per repartir-se els premis i les glòries entre ells mateixos.  

A més Rusiñol denunciava la pèrdua d´arrels, d´una societat que pendent de modes foranies, s´anava oblidant de cantar i ballar les seves pròpies cançons, les seves pròpies danses. Si traslladem al tema als nostres dies i ens fem un xic d´ autocrítica, ens adonarem que no ens és fàcil, ni habitual, cantar cançons tradicionals catalanes, ni ballar danses tradicionals catalanes. ¿Quantes vegades cantem el Per molts anys o Moltes felicitats, en un aniversari, en lloc del Happy birthday?.

Una gran festa a l´escenari…i a les butaques. 

El muntatge que ens proposa el director Jordi Prats i Coll busca precisament desconcertar i divertir, i des del desconcert i la diversió que cadascú faci l´esforç d´elaborar el seu propi pensament auto-crític i sapiga riure´s i posar en solfa els patriotismes i les veritats absolutes que ens envolten. Ni més, ni menys que l´esperit de la proposta de Rusiñol (l´any passat varem poder gaudir-lo amb una encertada i actualitzada versió d´una de les seves obres més conegudes, Gente bien, en brillant versió de La Cubana-Teatre Coliseum).  

El joc del desconcert tot just comença a l´inici, quan tots els actors i actrius en fila i alternativament van dient-nos diverses frases-pensaments de Rusiñol. La més, òbviament, aplaudida va ser la de “Si molts jutges desprès de jutjar fossin jutjats, més d´un aniria a la presó”.  Tot d´una i de forma inesperada l´escenari es transforma en un Envelat en el que una orquestrina i dos cantants entonen diversos èxits, mentre la gent balla, s´ asseu o passeja. Muñequita linda, Frenesí.. i fins Si yo tuviera una escoba, Me gustas mucho o diversos exits de la “canción del verano”, van animant la festa i amb un continu àgil i rítmic, ens anem endinsant, entre cançons i balls tradicionals i originals coreografies, a l´entorn dels personatges que mouen i manegaven aquells Jocs Florals. Al llarg de la representació van sorgint en un ara i abans, icones de la societat catalana (la Moreneta, els Cors de Clavé, l´Esglesia Catòlica, els Capgrossos i les festes tradicionals..) i moments, modes i formes de pensament. La segona part, de nou la sorpresa i el desconcert, comença amb un gran sorteig-“bingu”, que diría Rusiñol, a l´estil “kumbayà”, que invita a participar a tot el públic, i on no falta ni el pernil ni la botella de “xampany”. La celebració amanyada des de l´inici dels Jocs Florals acaba amb un batibull que dona pas a la dràstica intervenció de l´Autoritat, per finalitzar amb un impagable homenatge a La Moreneta i una apoteosi final, com a tot gran musical.  

Un nombròs i excel.lent repartiment  

Noms coneguts com Angels Gonyalons (extraordinaria especialment en els seus dos números musicals), Anna Moliner (plena de comicitat i brillant en tots els números musicals) i Rosa Boladeras (descobrint-nos un nou talent musical). Veterans il.lustres com Oriol Genís i Albert Pérez (hilarants com a president i jutge de pau-poeta) i joves com Jordi Coll (magnífic el seu Ball de rams), Francesc Ferrer, Jordi Llordella, Albert Mora, Oriol Guinart, Clara Altarriba, Albert Ausellé, Mireia Piferrer, David Anguera, Ana Dominguez i les cantants-actrius Kathy i Yolanda Sey (Les Seys Sisters, absolutament encantadores i brillants en el numero de La Moreneta), es llueixen individual i col.lectivament, al llarg de les tres hores de duració de l´espectacle que passa en un dit i no res. Però a més, és clar, estan els músics dirigits per Dani Espasa, que ha estat el director musical, Joan Aguilar, Gregori Ferrer, Martí Hosta, Xavier Lozano i Dick Them i un afinadíssim Cor amb Lorena García, Oriol Guimerà, Mariona Llobera, Alba Quintillà, Queralt Sales i Victor Vilca. Les trencants i originals coreografies són de Montse Colomer, el vestuari de Montse Amenòs i l´espectacular escenografia en tres dimensions de Laura Clos-Closca-Set Up design. Destacar també l´il.luminació de David Bofarull i el disseny de só i el só de Lucas Ariel Vallejos i Santi López.  

A la fi de la representació es fa esment, “hem estat fidels al text de Rusiñol i per que ho comprovin, els qui vulgui, poden comprar el llibret a la sortida per sols 3 euros”. Paga la pena.

Jordi Prat i Coll, adaptador i director

Un gran treball el d´aquest director, que ha sabut crear sense prejudicis, de forma eclèctica, amb llibertat i a l´hora amb una gran disciplina (la posta en escena es impecable), un gran divertiment i a l´hora un vehicle que sorprès, desconcerta i ens invita a pensar. “La ficció ha de ser per divertir-nos i per questionar-nos coses”. Fidel a l´esperit de Santiago Rusiñol,  “per estimar a Catalunya has de riure-la”.  Amor a travers de l´humor o el que és el mateix mitjançant l´humor arribar a l´amor.

Jordi Prat (Girona, 1975), és un dramaturg i director de teatre llicenciat en comunicación per la Universitat Pompeu Fabra i arts escèniques per l´Institut del Teatre. Ha dirigit, entre d´altres :  Melodama (per a la Companyia La Fanfarra-2001. Text propi), Obra vista (2005-Sala Beckett, text propi), Una còpia (Teatre Lliure-2007-Premi Butxaca millor espectacle), Quartett (Sala Atrium-2011), De quan somiava (Teatre Lliure-2013-text propi), Liceistas i Cruzados (TNC-2014), La fortuna de Silvia (TNC-2016) i Requiem por Evita (La Planeta-2016-text propi).

Aquells agitats inicis de segle XX.

A finals del segle XIX i inicis del XX, el clima social i polític estava molt enrarit (les lluites obreres contra el caciquisme empresarial i per uns horaris i salaris més justos, els atemptats anarquistes-Bomba del Liceu-1893 inclosa, les vagues reprimides de forma violenta..). El 1902 la tensió va tornar a esclatar i va haver una repressió per paret d eles autoritats que va causar més d´una desena de morts i centenars de ferits, es van anul.lar garanties constitucionals i es va detenir i empresonar a centenars de líders sindicals, inclús al reconegut polític Enric Prat de la Riba, per un article crític als diaris. En aquest clímax l´Ajuntament de Barcelona va decidir boicotejar les festes de coronació del rei Alfons XIII.  Tot és fidelment explicat en una sort de tanques d´obres, situades estratègicament al vestíbul.  Enric Prat de la Riba (1870-1917), advocat i periodista, va ser membre fundador de l´Unió Catalanista i la Lliga Regionalista, el 1907, va ser nombrat president d ela Diputació de Barcelona i primer president d ela Mancomunitat de Catalunya (1914).  


Un gran dramaturg i pintor i un provocador sense data de caducitat

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer del 1861-Aranjuez, 13 de juny del 1931), va ser un artista polivalent i prolífic i un dels líders del modernisme, destacadíssim pintor i també destacat escriptor, dramaturg, periodista i col.leccionista. A més de ser un dels grans animadors de la vida de les trobades intel.lectuals i bohèmies (incondicional dels Quatre Gats).  Són famoses les seves bromes i iniciatives de tot tipus amb altres destacats artistes. Amb el seu amic, el també destacadíssim pintor Ramón Cases, van realitzar un viatge en carro per Catalunya, experiència que van explicar en diversos escrits, i de la que se´n fa menció i imatge a l´espectacle.


Text : ferranbaile@gmail.com

Molt recomanable veure els vídeos i entrevistes de l´obra a youtube. Per recordar alguns dels passatges més destacats, els que ja l´han vist, i per fer boca i anar a veure-la, els que encara no ho han fet.