Esplendor

informació obra



Traducció:
Carme Camacho Pérez, Carles Fernández Giua
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Míriam Iscla, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Laura Aubert
Escenografia:
Anna Alcubierre
Vestuari:
Antonio Belart
Ajudant de direcció:
Judith Pujol, Magda Puig
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Efrén Bellostes
Assesor de moviment:
Ferran Carvajal
Caracterització:
Toni Santos
Composició musical:
Jordi Collet
Producció:
Grec 2016 festival de Barcelona, FEI Factoria Escènica Internacional
Autor:
Stefano Massini
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

On és el president? Quatre dones l'esperen: una corresponsal de guerra que li ha de fer una fotografia, una intèrpret, la dona del mandatari i la seva millor amiga. 

L'absent és un tirà, l'ambient enrarit presagia el ràpid esclat de la revolució i no se sap durant quant de temps continuarà al poder. Ell fa tard i elles l'esperen en un saló opulent, vestides amb roba de marca i amb un vodka a la mà... 

Totes tenen secrets i totes corren perill en un món en transformació (una al·lusió a un món actual en plena descomposició política) en el qual ja estan començant a sonar els primers trets que anuncien la revolta. 

Atrapades mentre esperen un desenllaç que potser serà fatal, aquestes dones fan front a la situació de maneres diverses: amb amabilitat extrema, lliurant-se a uns records romàntics que els permeten escapar mentalment, o aprofitant la situació per enriquir-se i posar de manifest, així, la naturalesa depredadora del supervivent.

Crítica: Esplendor

12/07/2016

El pertorbador eco de la guerra

per César López Rosell

Tot passa al saló del palau d’un dictador. Quatre dones es reuneixen a l’elegant estança a l’espera que el tirà comparegui. El país està embrancat en una guerra civil i els ressons del conflicte es perceben dins de la mansió. Però el soroll dels trets no sembla alterar la vida de la dona del sàtrapa, que intenta ocultar la incertesa en la qual viu mostrant una aparent normalitat. En aquest pertorbador clima transcorre Esplendor, d’Abi Morgan (Cardiff, 1968), que ha arribat al teatre Romea dins del festival Grec. 

 La dificultat de portar a escena tota la càrrega psicològica d’aquest claustrofòbic ambient és considerable. El text de la guionista de Sufraguistas, La Dama de Hierro i Shame, de to marcadament ibsenià, exigeix que el muntatge mostri com afecta el món interior d’aquestes dones la tensió de les escaramusses bèl·liques que succeeixen fora de l’esplendorós àmbit. Carme Portaceli, tan encertada en la direcció de produccions com Krum i El president, no ha acabat de tocar la tecla adequada i el relat arriba a la sala amb distanciament, propiciat a més per una mala sonorització. 

Interessa el que es diu i també com es diu, a l’abordar el rerefons de la fragilitat del poder i de les reaccions dels éssers humans en situacions límit com les que es donen en una guerra, però el missatge no aconsegueix implicar emocionalment l’espec-tador malgrat els esforços de les intèrprets. 

 Míriam Iscla, de gran presència escènica i impecable dicció, dóna ales al rol de la dona del president. L’encertada caracterització la presenta lluint un elegant vestit jaqueta i amb una permanent copa de vodka a la mà. L’obra accentua el perfil d’una dona fidel al seu marit però que mira cap a l’altre costat quan aquest agita el ventilador de la injustícia. 

 Tot està preparat perquè la corresponsal de guerra d’una agència internacional (una estupenda Gabriela Flores) li faci una foto al sàtrapa, però passen les hores i aquest no apareix. Les coses a palau tampoc fan bona pinta. Sona el telèfon i el personal del servei no l’atén. Tot apunta que ha passat alguna cosa irremeiable i creix la sensació d’angoixa que ja es reflecteix en les reaccions de tothom. 

 Amb la dona també hi ha la seva millor amiga (Lluïsa Castells, que brilla encarnant un personatge víctima del tirà). És una supervivent que intenta evitar que els seus fills segueixin la sort del seu executat marit i antic company d’escola del president. Laura Aubert recrea, amb molta desimboltura, la intèrpret contractada per a la trobada. És una noia espavilada que sap molt bé com aprofitar-se del personal que demana els seus serveis i practica la cleptomania acumulant els objectes de valor que se li posen davant. Una obra per a la reflexió però a la qual falta un encaix dramatúrgic més encertat.