Esplendor

informació obra



Traducció:
Carme Camacho Pérez, Carles Fernández Giua
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Míriam Iscla, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Laura Aubert
Escenografia:
Anna Alcubierre
Vestuari:
Antonio Belart
Ajudant de direcció:
Judith Pujol, Magda Puig
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Efrén Bellostes
Assesor de moviment:
Ferran Carvajal
Caracterització:
Toni Santos
Composició musical:
Jordi Collet
Producció:
Grec 2016 festival de Barcelona, FEI Factoria Escènica Internacional
Autor:
Stefano Massini
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

On és el president? Quatre dones l'esperen: una corresponsal de guerra que li ha de fer una fotografia, una intèrpret, la dona del mandatari i la seva millor amiga. 

L'absent és un tirà, l'ambient enrarit presagia el ràpid esclat de la revolució i no se sap durant quant de temps continuarà al poder. Ell fa tard i elles l'esperen en un saló opulent, vestides amb roba de marca i amb un vodka a la mà... 

Totes tenen secrets i totes corren perill en un món en transformació (una al·lusió a un món actual en plena descomposició política) en el qual ja estan començant a sonar els primers trets que anuncien la revolta. 

Atrapades mentre esperen un desenllaç que potser serà fatal, aquestes dones fan front a la situació de maneres diverses: amb amabilitat extrema, lliurant-se a uns records romàntics que els permeten escapar mentalment, o aprofitant la situació per enriquir-se i posar de manifest, així, la naturalesa depredadora del supervivent.

Crítica: Esplendor

07/04/2016

L'avorriment de l'espera

per Teresa Ferré

Un dels aspectes més avorrits per a qualsevol soldat és l’espera abans d’entrar en combat. A Esplendor, tot i que només ha de disparar la fotoperiodista, el temps d’espera és l’eix fonamental de la història en la trobada de les quatre dones. L’autora Abi Morgan trena un text endimoniat pel que fa a la dramatúrgia, ja que és una sèrie d’escenes que repeteixen la mateixa situació mentre es complementen i ens mostren diferents punts de vista de forma calidoscòpica. És indiscutible el seu domini del llenguatge, tot i que potser la fa perdre en la forma deixant de banda aspectes de fons que facilitarien la comprensió del que vol explicar.

Vegeu tota la crítica a Butxaca.com