Et planto

Teatre

informació obra


Composició musical:
Lluís Robirola, Marc Company
Intèrprets:
Eduard Serra, Genís Casals, Júlia Falgàs, Arnau Nadal
Escenografia:
Lluís Nadal 'Koko'
Vestuari:
El Vol del Pollastre
Companyia:
El Vol del Pollastre
Producció:
El Vol del Pollastre
Il·luminació:
Lluís Robirola
So:
Lluís Robirola
Estrena:
Temporada Alta 2015
Dramatúrgia:
Peter Brook
Direcció:
Peter Brook
Sinopsi:

Una noia vital i romàntica i un noi avorrit aficionat a la jardineria plantegen una equació de fàcil resposta: ella el planta. La companyia El vol del pollastre de Banyoles, de nou amb text de Clàudia Cedó, encarna en una actriu i tres actors una reflexió sobre el desig. Un muntatge que parla sobre els perquès de la necessitat de retenir el que desitgem i de com perdem l’interès una vegada ho aconseguim. I si amb això la protagonista poda tota possibilitat de futur? Et planto és un joc de nines russes, una comèdia esbocinada, una història d’amor en espiral que intenta sobreviure trasplantant els protagonistes les vegades que faci falta.

Crítica: Et planto

10/03/2016

Cal que tot canviï?

per Toni Polo

Les expectatives  que despertava Clàudia Cedó després de veure Tortugues... eren les millors. A Et planto l’autora torna a aplicar un joc teatral curiós i que funciona, com és del desdoblament (destriplament) de la personalitat. La noia deixa el noi. I el noi són tres actors, que escenifiquen totes les ‘menjades de tarro’ que un jove en aquesta tessitura es pot arribar a plantejar.

Una posada en escena fresca (molt ajardinada) on els quatre personatges despleguen les seves pors i les seves ambicions amb salts en el temps, sempre ben orquestrats en un guió molt àgil i ben interpretat, amb importants concessions a un humor que fa pair els efectes devastadors de l’amor.

Parlem d’una comèdia romàntica que ens posa davant d’un desengany amorós i de com propiciar-lo oevitar-lo. Com a idea subjacent, podem trobar la terrible i aclaparadora sensació que cal que tot canviï per a que tot es quedi com estava. De fet, l’acció, rere les buscades aparences de nyonyeria i de tòpics que tothom ha patit o gaudit en la seva joventut, ens fa pensar en quina vida volem, quines aspiracions tenim i amb qui les volem viure.


Trivial