Clàudia Cedó, autora revelació que ja ha rebut premis com el Butaca i el de la Crítica al millor text per Tortugues i ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia, renova el seu crèdit com a creadora i directora amb Et planto . Aquesta comèdia romàntica, que parla del desig i de com va desapareixent quan ens acostem al que desitgem, sedueix el Tantaratana després de la seva estrena al Temporada Alta.
La jove escriptora i psicòloga de Banyoles torna a sorprendre amb un llenguatge d’escriptura àgil, fresc i no exempt de fantasia juntament amb els actors d’El Vol del Pollastre, grup sorgit de l’Aula de Teatre de la capital del Pla de l’Estany. L’estreta relació de Cedó amb la companyia li ha permès esprémer les possibilitats del procés creatiu jugant amb improvisacions i diàlegs sorgits de l’espontaneïtat. I no només això. A més de la dramatúrgia, la producció i la suggerent música creada per al muntatge són made in Banyoles . Com les primeres produccions de Jordi Casanovas, quan impulsava els seus treballs amb el seu equip de Vilafranca del Penedès.
La Júlia (hiperactiva i expressiva Anna Falgàs, també responsable del vestuari) ha decidit acabar amb la relació am el seu xicot. Inquieta, insatisfeta i poc constant, ja no vol seguir amb el Miquel, interpretat per tres actors (Eduard Serra, Genís Casals i Arnau Nadal) que representen les diferents veus del protagonista masculí. Ell és conformista i se sent còmode envoltat de plantes. Està tan ocupat classificant bonsais, que no entén la deriva de la seva camaleònica nòvia.
La trama ens remet a referents com 'Annie Hall', però amb un estil deliberadament naïf que es reflecteix en les il·lustracions animades que es projecten des d’un artefacte que ella s’inventa, entre altres coses, per dibuixar l’home perfecte. Els efectes de la rutina hi són presents, així com la transformació del Miquel en la seva obsessió per recuperar la noia que el porten a renunciar a la seva personalitat.
La divertida peripècia, retrocedint o avançant el temps, està servida amb hilarants però millorables coreografies. Tota aquesta espiral acabarà revelant claus de la identitat de tots dos fins a concloure que a vegades les coses han de canviar perquè tot segueixi igual. Cedó sacseja bé la coctelera perquè els excessos de certa sobreactuació no se li’n vagin de les mans. Una demostració més del seu talent .
