Et planto

Teatre

informació obra


Composició musical:
Lluís Robirola, Marc Company
Intèrprets:
Eduard Serra, Genís Casals, Júlia Falgàs, Arnau Nadal
Escenografia:
Lluís Nadal 'Koko'
Vestuari:
El Vol del Pollastre
Companyia:
El Vol del Pollastre
Producció:
El Vol del Pollastre
Il·luminació:
Lluís Robirola
So:
Lluís Robirola
Estrena:
Temporada Alta 2015
Dramatúrgia:
Peter Brook
Direcció:
Peter Brook
Sinopsi:

Una noia vital i romàntica i un noi avorrit aficionat a la jardineria plantegen una equació de fàcil resposta: ella el planta. La companyia El vol del pollastre de Banyoles, de nou amb text de Clàudia Cedó, encarna en una actriu i tres actors una reflexió sobre el desig. Un muntatge que parla sobre els perquès de la necessitat de retenir el que desitgem i de com perdem l’interès una vegada ho aconseguim. I si amb això la protagonista poda tota possibilitat de futur? Et planto és un joc de nines russes, una comèdia esbocinada, una història d’amor en espiral que intenta sobreviure trasplantant els protagonistes les vegades que faci falta.

Crítica: Et planto

20/02/2016

Per als defensors de les comèdies romàntiques de tota la vida

per Christian Machio

Seguiu de prop la feina de Clàudia Cedó. I no, en aquesta recomanació no hi ha cap ínfula de descobridor de talents tan característica entre els superlativismes als que ens veiem bombardejats en el terreny de les opinions culturals a casa nostra. Em permeto aquesta recomanació en tant que la tasca de Cedó, en la dramatúrgia i en la direcció de l’obra Et planto, actualment al Tantarantana, la trobo d’un resultat prou brillant com per admetre-hi un bri de “cosa diferent” que segurament es perllongarà en futurs treballs. Perquè després de Tortugues la passada temporada i una comèdia com Et planto en l’actual, mereix ser precedent de “futurs treballs”.

Des de fa temps entre l’autoria de casa ens trobem veus disposades a capgirar la comèdia romàntica fent servir els recursos més clàssics com a sòlids ciments d’allò que es vol servir de manera diferent. I ja és això del que es tracta, del resultat que arriba a l’espectador amb ganes de passar una bona estona sense tenir la sensació d’haver vist altra cop el mateix de sempre. I sobretot de no haver perdut el temps.

Et planto forma part d’aquestes veus que, des de l’ara i aquí, delecten als defensors de les comèdies romàntiques de tota la vida. La rutinària vida de parella de dos joves enamorats encén el llum d’alarma de la relació. Un mayday que obligarà al noi, Miquel, a improvisar un seguit d’esdeveniments per no perdre la Júlia (Júlia Falgàs), que ja surt per la porta amb la maleta disposada a descobrir noves aventures.

La singularitat de la proposta hi és en la forma, no només en els ben construïts salts temporals, sinó sobretot en la proposta del personatge de Miquel, interpretat simultàniament per tres actors (Genís Casals, Eduard Serra i Arnau Nadal). Les diferents tres personalitats dels tres “Miquels” generen totes les contradiccions, dubtes i pors d’un únic personatge. Miquel és, en realitat, el loser que tots ens sabem a dins nostre i que, malgrat tot, ens fa avançar en la vida. A aquesta intel·ligent jugada es suma una mesurada dosi de surrealisme tant en la trama com el divertit plantejament escènic.


Trivial