E.V.A.

informació obra



Autoria:
Julio Manrique, Alfonso Sánchez, Ana Graciani
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Producció:
T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Sinopsi:

T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb una aventura molt especial: E.V.A.. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra. 

E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre ex-companyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el  dolor vital, el moral, el quotidià, el de l'ànima...

Crítica: E.V.A.

12/07/2017

25 ANYS DE T de TEATRE

per Ferran Baile

Nou pas endavant d´aquesta carismàtica companyia.En el seu 25 aniversari, es diu ràpid, arrisquen i no s´abandonen a la complaença (de fet mai ho han fet). E.V.A (Escala Visual Analògica que permet avaluar el grau de dolor d´un pacient), és un espectacle que ens permet seguir diverses històries paral.leles que conflueixen al final amb el record d´un passat comú. La lluita vital de quatre dones per vencer les pors i els traumes que no les permeten gaudir de la vida. Una trama ben lligada que neix de la complicitat de tres joves i reconeguts dramaturgs, Marc Artigau (Caim i Abel, Aquellos días azules..), Cristina Genebat  (Santa nit, El curiòs incident del gos a mitjanit, adaptació) i Julio Manrique, que a l´hora dirigeix. Una obra que ens situa en un temps real, actual i amb els problemes de sempre, agreujats pel ritme de vida de la societat actual. Una obra escrita pensant amb elles, les T de Teatre, i que es permet divertits i puntuals auto-homenatges.

Les actrius i els personatges

Agata Roca interpreta a una popular actriu amb el seu propi nom i referències  (fins a on s´interpreta a si mateixa?), que viu estresada entre els maldecaps  que l´ocasiona una mare força independent que s´ha acaba de fugar de la residència i l´imminent estrena d´un nou espectacle on haurà de cantar per primera vegada. Carme Pla es Clara, una mestre obsessionada per ordenar el seu caòtic armari com a pas per ordenar la seva vida i que viu parlant amb el fantasma d´un guru japonès (divertida al.lusió de la gurú de l´ordre, Marie Kindo, autora de best sellers amb més de quatre mil.lions de llibres venuts). Marta Pèrez (alternant amb Chantal Aimée, que es qui va actuar el dia 4), és Paloma, una eminent neuro-cirurgiana que ha escrit importants llibres sobre neurologia i viatja regularment als països escandinaus per donar conferències. Enclaustrada en la seva vida professional, tanca portes a qualsevol tipus de vivència exterior.  Rosa Gàmiz és Lola, una venedora immobiliària que viu aclaparada per la difícil convivència amb la seva filla pre-adolescent, de pare absent, i amb un permanent complexa d´inferioritat que li fa odiar i envejar,a la vegada, a la brillant, optimista, imprescindible i joveneta cangur, Carolina Morro, de nom Eva, que cuida i té perfecta sintonia amb la filla.

Una dinàmica posta en escena

La posta en escena és àgil i l´espectacle es segueix amb un interès que no decau en cap moment. Julio Manrique amb l´ajut de l´escenògraf Alejandro Andújar crea una sèrie d´espais oberts, sols amb els estris més imprescindibles, que ens porten a ritme cinematogràfic des de la residència, a la casa de Clara, la sala de conferències, el restaurant, el pis per llogar, el quiròfan i la casa de Lola, combinant amb les imatges puntuals a la pantalla.

Els personatges masculins

Els personatges secundaris, antagonistes que ajuden a reflexionar a les protagonistes, estan molt ben interpretats pels actors Albert Ribalta i Jordi Rico. Ambdós habituals en altres muntatges i sèries de T de Teatre es desdoblen àgilment en els diversos personatges, alguns simplement puntuals. També la jove Carolina Monró, ofereix un dinàmic collage interpretatiu.

Reals com la vida mateixa

Els diàlegs mantenen un to tragicòmic, amb subtils ironies, dins de les circumstàncies quotidianes de l´angoixada vida dels personatges, que es neguen a si mateixes la possibil.litat d´expresar els seus sentiments, deixar-se anar, sortir de l´area del “segur i ofegant confort”.  

La tan difícil autoterapia de mirar-se al mirall llarga estona i anar acceptant i valorant la persona que et reflexa el mirall que senzillament ets tu. Un fet que ens toca a tots-totes per igual.

Estrelles invitades

Mamen Duch, una de les altres co-fundadores i pilars de T de Teatre, que no ha pogut interpretar l´obra, hi és en una aparició en video. També, la veterana actriu Carme Fortuny, en un cameo cinematogràfic interpretant a la mare de l´Agata Roca.


Una companyia exemplar  

T de Teatre va ser creat el 1991 per cinc joves actrius recent graduades de l´Institut del Teatre de Barcelona (Mamen Duch, Rosa Gamiz, Miriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca). Cinc joveníssimes actrius que varen decidir formar companyia i tirar-se a l´aigua, en lloc d´anar esperant que algú les cridés. Varen incorporar un amic comú, Daniel Lopez-Orós, com a productor excutiu i portant la part gerencial. Metòdiques, treballadores, plenes de talent i amb un gran sentit del respecte mutu i del treball en equip, varen aconseguir l´èxit i una relació d´empatia amb el públic, aspecte que mai ha decaigut i continua, des del primer espectacle. El seu primer espectacle, Contes misògins, va ser guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona al millor espectacle revelació de la temporada i va ser molt representat entre els anys 1991 al 1993. La seva segona creació, Homes, també va ser molt celebrada representant-se entre 1994 i 1997, així com la següent Criatures, del 1998 al 2001. En aquest darrer muntatge ja no hi era Rosa Gàmiz, que va ser substituïda per Marta Pérez, si bé va tornar a actuar amb la companyia al següent muntatge 15 (2006). Del 2001 al 2006, van estar treballant a la sèrie televisiva de creació pròpia Jet Lag. El 2007 van estrenar Com potser que t´estimi tant, amb text i direcció de Javier Dualte. Miriam Iscla va deixar la companyia desprès d´aquest muntatge, si bé sempre hi ha estat en contacte. El 2010, estrenen Delicades. El 2012, Aventura i el 2014, Dones com jo i Operació Moldàvia. El darrer muntatge, previ a l´actual, va ser Premis i càstigs, dirigides per l´argentí Ciro Zorzoli (Teatre Lliure-2015) Totes elles han alternat el treball dins T de Teatre amb treballs individuals amb altres companyies i a la televisió. T de Teatre és una garantía de qualitat i un exemple de permanència, d´amistat (“hem compartit moltes primeres vegades”) i de respectuós i brillant treball en equip. En tots els seus treballs hi ha hagut una component d´amplia creació col.lectiva i han col.laborat amb dramaturgs com Sergi Belbel, Albert Espinosa, Paco Mir, Joan Ollé, Pau Miró i David Plana entre d´altres. Al llarg d´aquests 25 anys, T de Teatre ha posat en escena 11 muntatges, ha realitzat prop de 2.800 funcions i ha arribat a més d´un mil.lió d´espectadors, fent exitoses temporades a Barcelona, Madrid i Buenos Aires.  

No us perdeu la magnífica exposició amb fotografies i textos sobre aquests 25 anys de fecunda i intensa trajectòria de les i els T de Teatre, que es pot veure al ampli vestíbol del Teatre Romea.

Una darrera curiositat, el nom de T de Teatre, no està inspirat en la doble T de la paraula, si no en la passió que totes elles tenen pel...té. 

 www.tdeteatre.com


Text: ferranbaile@gmail.com