Nou pas endavant
d´aquesta carismàtica companyia.En el
seu 25 aniversari, es diu ràpid, arrisquen i no s´abandonen a la complaença (de
fet mai ho han fet). E.V.A (Escala
Visual Analògica que permet avaluar el grau de dolor d´un pacient), és un
espectacle que ens permet seguir diverses històries paral.leles que conflueixen
al final amb el record d´un passat comú. La lluita vital de quatre dones per
vencer les pors i els traumes que no les permeten gaudir de la vida. Una trama
ben lligada que neix de la complicitat de tres joves i reconeguts dramaturgs, Marc Artigau (Caim i Abel, Aquellos días azules..), Cristina Genebat (Santa nit, El curiòs incident del gos a
mitjanit, adaptació) i Julio
Manrique, que a l´hora dirigeix. Una obra que ens situa en un temps real,
actual i amb els problemes de sempre, agreujats pel ritme de vida de la
societat actual. Una obra escrita pensant amb elles, les T de Teatre, i que es
permet divertits i puntuals auto-homenatges.
Les actrius i els personatges
Agata Roca interpreta a una popular
actriu amb el seu propi nom i referències
(fins a on s´interpreta a si mateixa?), que viu estresada entre els
maldecaps que l´ocasiona una mare força
independent que s´ha acaba de fugar de la residència i l´imminent estrena d´un
nou espectacle on haurà de cantar per primera vegada. Carme Pla es Clara, una mestre obsessionada per ordenar el seu
caòtic armari com a pas per ordenar la seva vida i que viu parlant amb el
fantasma d´un guru japonès (divertida al.lusió de la gurú de l´ordre, Marie
Kindo, autora de best sellers amb més de quatre mil.lions de llibres venuts). Marta Pèrez (alternant amb Chantal Aimée, que es qui va actuar el
dia 4), és Paloma, una eminent neuro-cirurgiana que ha escrit importants
llibres sobre neurologia i viatja regularment als països escandinaus per donar
conferències. Enclaustrada en la seva vida professional, tanca portes a
qualsevol tipus de vivència exterior. Rosa Gàmiz és Lola, una venedora
immobiliària que viu aclaparada per la difícil convivència amb la seva filla
pre-adolescent, de pare absent, i amb un permanent complexa d´inferioritat que
li fa odiar i envejar,a la vegada, a la brillant, optimista, imprescindible i
joveneta cangur, Carolina Morro, de
nom Eva, que cuida i té perfecta sintonia amb la filla.
Una dinàmica posta en escena
La posta en escena és
àgil i l´espectacle es segueix amb un interès que no decau en cap moment. Julio Manrique amb l´ajut de
l´escenògraf Alejandro Andújar crea
una sèrie d´espais oberts, sols amb els estris més imprescindibles, que ens
porten a ritme cinematogràfic des de la residència, a la casa de Clara, la sala
de conferències, el restaurant, el pis per llogar, el quiròfan i la casa de
Lola, combinant amb les imatges puntuals a la pantalla.
Els personatges masculins
Els personatges
secundaris, antagonistes que ajuden a reflexionar a les protagonistes, estan
molt ben interpretats pels actors Albert
Ribalta i Jordi Rico. Ambdós habituals
en altres muntatges i sèries de T de Teatre es desdoblen àgilment en els
diversos personatges, alguns simplement puntuals. També la jove Carolina Monró,
ofereix un dinàmic collage interpretatiu.
Reals com la vida mateixa
Els diàlegs mantenen
un to tragicòmic, amb subtils ironies, dins de les circumstàncies quotidianes
de l´angoixada vida dels personatges, que es neguen a si mateixes la
possibil.litat d´expresar els seus sentiments, deixar-se anar, sortir de l´area
del “segur i ofegant confort”.
La tan difícil
autoterapia de mirar-se al mirall llarga estona i anar acceptant i valorant la
persona que et reflexa el mirall que senzillament ets tu. Un fet que ens toca a
tots-totes per igual.
Estrelles
invitades
Mamen
Duch, una de les altres co-fundadores i pilars de
T de Teatre, que no ha pogut interpretar l´obra, hi és en una aparició en
video. També, la veterana actriu Carme
Fortuny, en un cameo cinematogràfic interpretant a la mare de l´Agata Roca.
Una
companyia exemplar
T de Teatre va ser creat el 1991
per cinc joves actrius recent graduades de l´Institut del Teatre de Barcelona (Mamen Duch, Rosa Gamiz, Miriam Iscla, Carme
Pla i Àgata Roca). Cinc
joveníssimes actrius que varen decidir formar companyia i tirar-se a l´aigua,
en lloc d´anar esperant que algú les cridés. Varen incorporar un amic comú, Daniel Lopez-Orós, com a productor
excutiu i portant la part gerencial. Metòdiques, treballadores, plenes de
talent i amb un gran sentit del respecte mutu i del treball en equip, varen aconseguir
l´èxit i una relació d´empatia amb el públic, aspecte que mai ha decaigut i
continua, des del primer espectacle. El seu primer espectacle, Contes misògins, va ser guardonat amb el
Premi de la Crítica de Barcelona al millor espectacle revelació de la temporada
i va ser molt representat entre els anys 1991 al 1993. La seva segona creació, Homes, també va ser molt celebrada
representant-se entre 1994 i 1997, així com la següent Criatures, del 1998 al 2001. En aquest darrer muntatge ja no hi era
Rosa Gàmiz, que va ser substituïda per Marta Pérez, si bé va tornar a actuar
amb la companyia al següent muntatge 15 (2006).
Del 2001 al 2006, van estar treballant a la sèrie televisiva de creació pròpia Jet Lag. El 2007 van estrenar Com potser que t´estimi tant, amb text i
direcció de Javier Dualte. Miriam Iscla va deixar la companyia desprès d´aquest
muntatge, si bé sempre hi ha estat en contacte. El 2010, estrenen Delicades. El 2012, Aventura i el 2014, Dones com
jo i Operació Moldàvia. El darrer
muntatge, previ a l´actual, va ser Premis
i càstigs, dirigides per l´argentí Ciro Zorzoli (Teatre Lliure-2015) Totes
elles han alternat el treball dins T de Teatre amb treballs individuals amb
altres companyies i a la televisió. T de Teatre és una garantía de qualitat i
un exemple de permanència, d´amistat (“hem
compartit moltes primeres vegades”) i de respectuós i brillant treball en
equip. En tots els seus treballs hi ha hagut una component d´amplia creació
col.lectiva i han col.laborat amb dramaturgs com Sergi Belbel, Albert Espinosa,
Paco Mir, Joan Ollé, Pau Miró i David Plana entre d´altres. Al llarg d´aquests 25
anys, T de Teatre ha posat en escena 11 muntatges, ha realitzat prop de 2.800
funcions i ha arribat a més d´un mil.lió d´espectadors, fent exitoses temporades
a Barcelona, Madrid i Buenos Aires.
No us perdeu la magnífica exposició amb fotografies i textos sobre aquests 25 anys de fecunda i intensa trajectòria de les i els T de Teatre, que es pot veure al ampli vestíbol del Teatre Romea.
Una darrera curiositat, el nom de T de Teatre, no està inspirat en la doble T de la paraula, si no en la passió que totes elles tenen pel...té.
www.tdeteatre.com
Text: ferranbaile@gmail.com
