E.V.A.

Teatre

informació obra


Autoria:
Julio Manrique, Alfonso Sánchez, Ana Graciani
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Producció:
T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Sinopsi:

T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb una aventura molt especial: E.V.A.. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra. 

E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre ex-companyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el  dolor vital, el moral, el quotidià, el de l'ànima...

Crítica: E.V.A.

11/07/2017

T de Teatre celebra 25 anys de brillant trajectòria amb un espectacle que queda molt lluny dels grans moments de la companyia

per Ramon Oliver

Poc s’ho podien imaginar aquelles estudiants de l’Institut del Teatre que, un quart de segle després d’haver-se animat a crear la seva pròpia companyia en aquelles aules, encara estarien donant guerra pels escenaris! La història de T de Teatre, és una història de molt merescut èxit obtingut a cops de notable talent. I d’una forma genuïna i molt pròpia de fer teatre que després, ha estat seguida/ imitada per un bon grapat de formacions, sovint – això, també cal dir-ho- sense poder apropar-se ni de lluny a la gràcia de l’original. Amb el pas dels anys aquell model original s’ha anat modificant amb més o menys sort, les noies han acabat compartint escenari amb els nois , i  alguns noms emblemàtics han emprés altres camins.  I així , les T de Teatre han arribat a aquest 25 aniversari que calia celebrar com l’ocasió es mereix.

Però de vegades, les festes d’aniversari et poden jugar també una mala passada. I crec que això és justament el que li ha passat a T de Teatre amb aquest espectacle escrit a sis mans per Marc Artigau, Cristina Genebat i un Julio Manrique que s’encarrega també de dirigir-ho tot. Moltes mans, per a resultats tan minses. T de Teatre i les sis mans al seu servei, han volgut crear un muntatge amb quelcom  d’aquelles pel·lícules a l’estil de Robert Altman o Paul Thomas Anderson en les quals anem seguint per separat el que els hi passa a una sèrie de personatges, el vincle entre els quals no ens quedarà clar fins arribar al tram final. El problema és presenta quan aquests personatges, tenen poca entitat per captar la nostra atenció cada cop que reapareixen a l’escenari. I quan et quedes un i altre cop esperant que et diguin o et facin quelcom que els hi atorgui una altra dimensió. I quan els personatges dels nois destinats a complir una funció secundaria, se’t presenten decididament desdibuixats.  I quan , un cop arribat el moment de descobrir els lligams de connexió, aquests es mostren més aviat  febles. I quan  fins i tot els elements amb un cert component dramàtic que s’han volgut incloure a la comèdia ( el bullying, la vellesa, la por al fracàs professional davant un nou repte o la por a la vida que porta a tancar-se excessivament en l’èxit professional , el retrobament amb els fantasmes del passat que t’interroguen sobre el present...)  acaben semblant  del tot epidèrmics. Aquesta és doncs una celebració  en la qual les ampolles de cava , semblen escasses de gas. Queda, naturalment, el sempre eficaç treball interpretatiu de les excel·lents  actrius de la companya (presencies virtuals incloses ). Però només cal donar-li una mirada a les fotografies de la petita exposició commemorativa que s’ha instal·lat al vestíbul del Romea, per percebre la distància que existeix entre aquesta proposta, i els millors moments de T de Teatre.