E.V.A.

Teatre

informació obra


Autoria:
Julio Manrique, Alfonso Sánchez, Ana Graciani
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
Composició musical:
Marco Mezquida
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Producció:
T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Sinopsi:

T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb una aventura molt especial: E.V.A.. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra. 

E.V.A. és l'Escala Visual Analògica del Dolor i també és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre ex-companyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el  dolor vital, el moral, el quotidià, el de l'ànima...

Crítica: E.V.A.

06/07/2017

Celebració de complicitats

per Iolanda G. Madariaga

Per celebrar el seu 25è aniversari, T de Teatre ha comptat amb la complicitat de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. El resultat és una comèdia feta a mida amb un tint dramàtic de marcada actualitat. Els personatges mantenen els trets característics d’alguns dels que les actrius han interpretat al llarg de la seva trajectòria. Fins i tot, n’hi ha -com és el cas d’Àgata Roca- que es presenten amb el seu nom propi, recreant una suposada “vida privada” de l’actriu. És tracta de l’única anècdota explícitament autoreferencial. La proposta resulta força atractiva: les diferents situacions de partida dels diferents personatges i les relacions entre ells tenen ganxo. Les solucions escenogràfiques que determinen els diferents espais de situacions que es donen en paral·lel, són molt eficaces. Ho és també el joc escènic d’entrades i sortides dels intèrprets Jordi Rico i Albert Ribalta, lliurats als seus dobletes de personatges secundaris. Ribalta està impressionant en el paper de Yoshiro, un coach japonès entre real i fantasmagòric. Rosa Gàmiz reprèn el camí iniciat amb la companyia ara fa 25 anys, mentre Mamen Duch tan sols fa una mena de cameo com agent dels mossos d’esquadra. També hi col·labora, com en altres ocasions, Carolina Morro -filla artística de la companyia. Tot funciona i ho fa a bon ritme fins que la comèdia deixa protagonisme al drama. En aquest punt, el ritme cau i alguna escena es fa un xic feixuga. Malgrat això, cal valorar l’esforç per abordar nous registres que ja havien encetat en temporades passades amb Delicades (Alfredo Sanzol, 2010) o Dones com jo (Pau Miró, 2014). Les T de Teatre, ara una mica menys joves però guanyant en presència i fondària, continuen oferint uns resultats notables.