Géologie d'une fable

Familiar | Nous formats

informació obra


Companyia:
Collectif Kahraba
Sinopsi:

La companyia libanesa Collectif Kahraba presenta un espectacle per a tots els públics sobre les faules perses que van inspirar Marie de França i Jean de La Fontaine.

 En escena, uns escultors-arqueòlegs troben la manera d’explicar aquests contes tot manipulant el fang. Un espectacle per gaudir de la representació plàstica i sonora de les històries que parlen de l’essència de la Humanitat i que són un patrimoni cultural compartit que no hi entén de fronteres.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Géologie d'une fable

31/12/2020

Tota una invitació al joc

per Jordi Bordes

Com si fos un llenç en blanc. Com si fos un taco de fang inanimat. Així arrenca una peça en què els dos artistes van construint bèsties a gran velocitat (només ajudats per les modelacions d'alguns caps dels animals. tot transcorre tant ràpid que es va destil·lant la trama de cada quadre. Es pot intuir la faula de La tortuga i la llebre, però la transformen a la seva manera (destruint l'ensenyança clàssica). Com a Mistery Magnet l'important no és tant servir una història (més o menys clàssica o gamberra) com anar esquitxant impulsos, personatges, situacions en les que el públic crei la seva relació, la tesi d'aquell joc. Coincideix també amb el treball d'El Conde de Torrefiel (Els protagonistes) en què es vol convertir en un Manifest a la imaginació (potser deixant-ho massa evident). És cada espectador,a partir dels seus referents, que construirà una mena de Bestiari, o símplement, podrà gaudir del procés de creació i destrucció de cada figura. Davant d'un cert deliri o embriaguesa dels actors en crear per sobre del mateix pla, a partir de les restes de l'anterior figura.

El fang és un material en contínua transformació. Ho saben prou bé Quim Giron (Fang), Roberto Olivan (Socarrel) o Miquel Barceló i Josef Nadj (Pasodoble). Aquest parell d'artistes/ artesans del Líban saben trobar-li noves textures i traslladar-los a un llenç transparent amb el que poder fer-hi dibuixos que poden recordar al Borja Ytuquepintas (Somnis de sorra, Jojo) o Joan Baixas (Brindis per Zoé). Potser la diferència és que el Collectif Kahraba, finalment, presenta la majoria dels seus treballs finals (només fins al final de la funció). Potser com si fossin la foto fixa d'un instant efímer d'art. El seu Bestiari transita a l'entorn de la figura humana (només en construeixen una, al final) que la transformen en una mena d mariner que navega sobra dels zimbreig dels taurons, amenaçadors. Com a Corpus, de Xavier Bobés, sembla haver una segona oportunitat per a la Terra, un cop desapareguts els humans (sigui per la seva extinció o per un confinament als domicilis durant uns mesos, com fa molt poc a Catalunya.