Helverova noć (La nit d’Helver)

Teatre

informació obra


Companyia:
Kamerni Teatar 55, Cia. La Reial
Intèrprets:
Ermin Bravo, Mirjana Karanovic
Producció:
Kamerni Teatar 55
Escenografia:
Kemal Hrustanovic
Vestuari:
Ramiza Saric
Dramatúrgia:
Ljubica Ostojic
Il·luminació:
Elvedin Bajraktarevic
So:
Edin Hajdarevic
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:

En una ciutat sense nom, en algun lloc d’Europa, Helver i Carla s’amaguen. De fet, podrien ser a qualsevol país sotmès a crims, guerres o persecucions: des de l’Alemanya nazi a Ruanda o l’antiga Iugoslàvia. Aquí es viu una guerra civil que ho assola tot, d'aquí que els protagonistes s'amaguin, tot i saber que és només qüestió de temps que els trobin. Corren perill, però Helver, que pateix una discapacitat intel·lectual, ho veu tot com si fos només un joc de soldats.

"La nit d’Helver", una obra del polonès Ingmar Villqist dirigida per Dino Mustafić (Sarajevo, 1969), ens parla de com el militarisme creixent contamina les societats i s'infiltra fins i tot en els assumptes domèstics. Estrenada a Sarajevo el 2004, ens ofereix una visió sobre el comportament humà quan s’esgoten les possibilitats de fugida. La companyia Kamerni Teatar 55 va mantenir la seva missió de «resistència cultural a l’agressió i la barbàrie» en la Sarajevo assetjada, entre 1992 i 1995. Entre bombes i foc de morters, el grup es va mantenir fidel als seus principis i va celebrar fins a vint-i-vuit estrenes d’un repertori sense adscripcions polítiques, nacionals ni religioses.

Crítica: Helverova noć (La nit d’Helver)

05/07/2015

Del drama polític al melodrama

per Iolanda G. Madariaga

La nit d’Helver  (1999) és potser l’obra més coneguda de l’autor polonès Ingmar Villgist. A més d’estar traduïda a diversos idiomes i d’haver estat representada a diversos escenaris internacionals, té una versió cinematogràfica del 2005. L’obra transcorre en un lloc indeterminat d’Europa en plena ocupació nazi, durant una sola nit, i té com a protagonistes l’Helver, un noi amb una discapacitat  mental, i la Karla, una senyora madura que se’n ocupa. Immersos en una situació de confrontació i d’excepcionalitat que el director situa en l’ascens del feixisme a Europa, però que es podria traslladar a qualsevol lloc del planeta, sobreviuen com poden en el petit habitacle que és casa seva: l’Helver, aliè al que succeeix al seu voltant, participa de l’eufòria militarista i esperona la Karla amb el seu entusiasme infantil. Ella, amb posat amarg i cansat, juga com pot per no decebre’l.

El director del Kamerni Teatar 55 de Sarajevo, Dino Mustafic, ha apostat per una lectura lineal de l’obra i esdevé un il·lustrador eficaç del drama. Prescindint de les acotacions del propi autor que atorgava al públic un paper més actiu, carrega les tintes sobre els sentiments. Compta amb dos esplèndids actors, Ermin Bravo i Mirjana Karanovic, lliurats enterament als seus personatges. La seva gestualitat esdevé tota una coreografia ritual que apel·la directament a l’emotivitat de l’espectador.

Trivial