Helverova noć (La nit d’Helver)

Teatre

informació obra


Companyia:
Kamerni Teatar 55, Cia. La Reial
Intèrprets:
Ermin Bravo, Mirjana Karanovic
Producció:
Kamerni Teatar 55
Escenografia:
Kemal Hrustanovic
Vestuari:
Ramiza Saric
Dramatúrgia:
Ljubica Ostojic
Il·luminació:
Elvedin Bajraktarevic
So:
Edin Hajdarevic
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:

En una ciutat sense nom, en algun lloc d’Europa, Helver i Carla s’amaguen. De fet, podrien ser a qualsevol país sotmès a crims, guerres o persecucions: des de l’Alemanya nazi a Ruanda o l’antiga Iugoslàvia. Aquí es viu una guerra civil que ho assola tot, d'aquí que els protagonistes s'amaguin, tot i saber que és només qüestió de temps que els trobin. Corren perill, però Helver, que pateix una discapacitat intel·lectual, ho veu tot com si fos només un joc de soldats.

"La nit d’Helver", una obra del polonès Ingmar Villqist dirigida per Dino Mustafić (Sarajevo, 1969), ens parla de com el militarisme creixent contamina les societats i s'infiltra fins i tot en els assumptes domèstics. Estrenada a Sarajevo el 2004, ens ofereix una visió sobre el comportament humà quan s’esgoten les possibilitats de fugida. La companyia Kamerni Teatar 55 va mantenir la seva missió de «resistència cultural a l’agressió i la barbàrie» en la Sarajevo assetjada, entre 1992 i 1995. Entre bombes i foc de morters, el grup es va mantenir fidel als seus principis i va celebrar fins a vint-i-vuit estrenes d’un repertori sense adscripcions polítiques, nacionals ni religioses.

Crítica: Helverova noć (La nit d’Helver)

05/07/2015

Un melodrama de diumenge per la tarda

per Aída Pallarès

La Nit d’Helver, escrita pel polonès Ingmar Villqist a principis de segle, ens situa en una ciutat assetjada pels nazis, en una petita habitació on es refugien la Karla i el seu fillastre Helver, que pateix una discapacitat intel·lectual i ho veu tot com si fos un joc de soldadets. Això és, de fet, el millor de l’espectacle: com el militarisme s’infiltra en la vida quotidiana i els assumptes domèstics. Malauradament s’acaba aviat i dona pas a un esquema tòpic i previsible que busca per damunt de tot emocionar a l’espectador.

Douglas Sirk deia que el melodrama havia de produir més emocions que accions i La nit d’Helver ho compleix al peu de la lletra. L’obra de Villqist no és res més que un melodrama de manual on dos personatges són assetjats per un mal exterior. El context social, per tant, podria ser qualsevol ciutat europea durant la Segona Guerra Mundial, però també Rwanda o la mateixa Sarajevo. El nazisme només és l’opció fàcil, la més reconeixible pels espectadors. I, evidentment, la més reduccionista.

Per sort, Ermin Bravo i Mirjana Karanović ens ofereixen dues grans interpretacions  i aporten una mica d’honestedat a l’espectacle. De fet, si no fos per ells La nit d’Helver no seria gaire diferent de la típica pel·lícula que programa Antena 3 un diumenge per la tarda.

Trivial