Llàstima, aquesta obsessió per fer ben penoses les vides dels protagonistes. El passatge que li toca viure a la dona (el noi és inconscient, no se n'adona de gaire res) ja és prou dur com per fer més exagerada la trama. L'obra seria una rèplica ben interessant a la "Giornata particolare" d'Ettore Scola. A la pel·lícula (i en la versió recent d'Oriol Broggi a la biblioteca) una dona fa dissabte mentre els seus fills i marit surten a saludar el duce i el führer a la Roma feixista. En la proposta del dramaturg polonès, la dona espera nerviosa que el seu fill arribi del que sembla una manifestació festiva però amb possibles conseqüències. No entren mai en la sessió d'Scola i sí que ho fa en la de "La nit d'Elver". A la por de la mare, hi ha l'entusiasme del fill que ha après totes les passes militars, aplaudit pel portaveu nazi del barri. L'un aprén a dir "carronya" als que el nazisme denuncia; l'altra sap que és víctima propiciatòria.
L'obra presenta una mare coratge, bondadosa, que ho fa tot perquè el seu fill no pateixi i pugui viure sense conèixer quins cossos trepitgen aquelles botes tant enllustrades. A la inconsciència del fill (pateix una visible deficiència mental) calldria conèixer millor la consciència de la mare. Descobrir-hi les seves contradiccions. Perquè el passatge d'hospicis i de desgràcia melodramàtica resulta poc creïble i allunya l'espectador més que l'apropa. Serien més interessants alguns monòlegs interiors cruels i revelladors que el sopar de duro que li explica al seu fill. Només, per un instant, deixa anar una ràbia (comprensible, però violenta, a la fi) que revela uns plecs de personatge complexos.
L'obra té un gran impacte cada cop que es programa al Kamerni Teatar 55 de Sarajevo. No és un teatre qualsevol. Va ser l'únic que va mantenir obert tots els dies del setge, actuant, si calia amb veles (perquè tallaven l'electricitat a la ciutat) i construint escenografies amb taüts (va ser un espònsor que els oferia recursos en espècie). Assistir a aquelles funcions (d'actor o d'espectador) obligava a jugar-se la vida. Cada nit, anada i tornada. Perquè els franctiradors serbis no donaven treva. Dèiem que es va estrenar fa 11 anys i va provocar un daltabaix. Perquè el paper de la mare (la mateixa que actua avui) és el d'una ciutadana de Sèrbia. El Kamerni, que durant el conflicte es va negar a deixar de ser multiculturals com ho és Sarajevo històricament, va triar que la Bondat tingués passaport dels que els disparaven durant 1.000 dies, sense més raó que el feixisme. Aquest element (probablement desconegut per a l'espectador) dóna un valor ben diferent a aquesta mateixa producció. I genera una empatia amb les víctimes i els amants de la cultura per sobre de qualsevol altra valoració.
Dissabte a la tarda, repartien fullets per participar en un acte de reconeixement dels 8.373 homes desapareguts a Sbrebenica durant el conflicte iuguslau. Serà el dissabte 11 de juliol al Born CC. Més informació a www.11juliol.districte11.org
