En una ciutat sense nom, en algun lloc d’Europa, Helver i Carla s’amaguen. De fet, podrien ser a qualsevol país sotmès a crims, guerres o persecucions: des de l’Alemanya nazi a Ruanda o l’antiga Iugoslàvia. Aquí es viu una guerra civil que ho assola tot, d'aquí que els protagonistes s'amaguin, tot i saber que és només qüestió de temps que els trobin. Corren perill, però Helver, que pateix una discapacitat intel·lectual, ho veu tot com si fos només un joc de soldats.
"La nit d’Helver", una obra del polonès Ingmar Villqist dirigida per Dino Mustafić (Sarajevo, 1969), ens parla de com el militarisme creixent contamina les societats i s'infiltra fins i tot en els assumptes domèstics. Estrenada a Sarajevo el 2004, ens ofereix una visió sobre el comportament humà quan s’esgoten les possibilitats de fugida. La companyia Kamerni Teatar 55 va mantenir la seva missió de «resistència cultural a l’agressió i la barbàrie» en la Sarajevo assetjada, entre 1992 i 1995. Entre bombes i foc de morters, el grup es va mantenir fidel als seus principis i va celebrar fins a vint-i-vuit estrenes d’un repertori sense adscripcions polítiques, nacionals ni religioses.
És certament un luxe veure en
directe una de les muses de Kusturica i el cinema serbi postiugoslau. Mirjana Karanovic
és una actriu de fonda presència, que recorda l’enyorada Anna Lizaran, i que a Helverova
noc fa un paper pedregós i costerut, al costat d’Ermin Bravo en el difícil
rol del “gagà” que es disfressa amb l’uniforme nazi sense advertir el perill.
Són interpretacions intenses i potents, però el text d’Ingmar Villqist o, més ben dit, l’adaptació
escènica de Dino Mustafic deixata i refreda. Una mostra crepuscular del recorregut resilient del Kamerni Teatar 55, el grup que va mantenir la flama escènica contra la guerra durant el setge de Sarajevo, un testimoni indefugible i altament respectable.
