“¿Quàntes nenes voldrien ser
princeses roses?.” Així comença l´espectacle i moltes nenes del públic aixequen
la mà. Al final de l´espectacle ninguna nena ho fa. L´espectacle de forma
divertida les fa reflexionar, també als nens, també al pares.
Vivim en un món on
encara i subtilment es va influint, des de molts àmbits, a seguir amb el prototipus
de la dona objecte, inferior, sempre unes passes per darrera de l´home. Es per
això, que qualsevol toc d´atenció que permeti a les noves generacions
reflexionar i no caure en la trampa, és bo i necessari.
Un espectacle narratiu
concebut com un conta contes escenificat, amb dos joves i expertes actrius sobradament
capacitades tan en la part interpretativa, com la de cantant i amb el do d´una immediata
empatia amb el públic. Elles són l´Anna Arena, interpretant a la princesa rebel,
que simplement vol ser una nena i créixer i decidir per si mateixa, i la Laura
Pau, que a més de narradora va desdoblant-se amb els diversos personatges (el
pare rei, la fada madrina..). Entrades i sortides clownesques, màscares,
músiques i cançons (cada personatge, menys un, es presenta cantant), i diverses
tècniques teatrals es combinen en un espectacle divertit i amb contingut, portat a ritme viu.
El text es de
l´escriptora i il.lustradora Raquel Díaz
Reguera i s´ha publicat com a llibre il.lustrat desplegable (2010- Thule Ediciones). Aquesta
il.lusió la manté el muntatge dirigit per Paco
Mir que des de la nuesa, la senzillesa, manté sols una escenografia central
que recorda l´origen amb paravents dibuixats que ens porten a la cambra rosa de
la princesa, el jardí reial, el ton de la cort i el despatx de protocol. En
aquest darrer escenari té lloc una de les escenes més hilarants, la de la cap
de relacions publiques de les monarquies en temps actuals, que veu amb pànic
que pot passar si les princeses es declaren en vaga i deixen de ser roses. Anna
Arena, per un moment alliberada de la princesa, en fa tota una creació. Una escena
que gaudiran més els pares que els nens.
Més
sobre els creadors
L´autora
Raquel
Díaz Reguera
(Sevilla, 1974), és una inquieta artista que ja als sis anys aconseguia guanyar
un premi en un concurs de pintura. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de
Sevilla i va combinar-ho amb la música i l´escriptura. Ha escrit lletres per a
cançons de renombrats interpretes com Victor Manuel, Pastora Soler, Noa, Miguel
Ríos.. Ha escrit i il.lustrat llibres, el de l´espectacle que ens ocupa va ser
el seu primer llibre il.lustrat i posteriorment van anar surgint, Un amor tan grande (Imaginarium-2011), Un beso antes de desayunar (Loguez
Ediciones-2011), El monumento a la
cometa-Catálogo de besos (Thule-2011), Un día de pasos alegres (Narval-2012),
Azulín azulado (THule-2012) i fins a
27 títols publicats i recentement, Cenicienta,
la verdadera historia contada por ella-Editorial Lumen). També ha gravat un
disc formant duet amb la seva germana major, Núria (Dúo MaldeAmores), amb música i participació de Jorge Drexler. Des
dels dinou anys viu a Madrid. www.raqueldiazreguera.com
El
director
Qué dir de Paco Mir?. L´entranyable co-fundador,
amb els no menys entranyables Joan Gràcia i Carles Sans, “tanto monta-monta
tanto”, de Tricicle, i, de nou en triunvirat, gestors-productors de 3x3 (Dagoll
Dagom-Anexa-Tricicle).
Potser afegir que a
més d´actor-mim-director, també és dramaturg i guionista (Clochard, No és tàn facil, Bon profit!, Dinamita, Corda i descorda..Oh! Europa i Oh! España, series de TV amb Dagoll Dagom), dibuixant gràfic
humorístic i escriptor, (El Jueves, Els
dimecres mercat, No és tan fàcil, , Estem penjats, Ya me quejo yo por tí...)
i director de cinema (Lo mejor que le
puede pasar a un croasán, 2003). www.tricicle.com
Els
productors
Paco Mir és el productor de l´espectacle
a traves de la seva productora Mosica Mix i ha comptat amb la col.laboració de
Grappa Teatre que dona nom a la companyia, asumint Gilbert Bosch l´ajudantia
de direcció.
Grappa
Teatre. és una companyia de teatre creada pels actors
Teresa Ros i Gilbert Bosch el 1988, amb una llarga trajectòria amb muntatges de
mitjà i petit format interpretats per ells mateixos.
En el record, un
meritori espectacle per a públic preadolescent, Muac (2006), on hi participava de forma brillant el seu fill,
llavors nen, David Bosch Ros. Treballen bàsicament per públic adult i jove. Aquesta
és la seva segòna col.laboració amb Paco Mir, que els va dirigir a Clochard,
espectacle actualment en gira. www.grappateatre.com
Les
actrius
Laura
Pau,
llicenciada a l´Institut del Teatre, amb estudis shakesperians a Londres, és
actriu, cantant i músic. Toca piano, acordió i guitarra. Forma part de la talentosa
companyia d´actors i músics Els Pirates Teatre que porten endavant la sala
Círcol Maldà (lloc de referència del jove teatre independent). Amb un notable
currículum (teatre, cançó, televisió, cinema, gestió), l´hem pogut veure recentment
a Shaking Shakespeare, The Feliuettes, Balneari Maldà i Ronda naval sota la boira (2015-2016-Círcol
Maldà), Oh! My God Barcelona
(Auditori-2016), Pigat-Història d´un
cavall (Jove Teatre Regina-2016) i anteriorment i entre d´altres a La gran duquesa de Gerolsten (Teatre Gaudi-2014),
Tirant
lo Blanc (TNT, 2015) i Nevares
(Teatre Grec-2014). Paco Mir la va dirigir anteriorment a Nit de Musicals (Teatre Grec-2016). A principis de març estrenarà, Verdaguer, ombres i maduixes (Teatre
Romea). http://laurapau.com
Anna
Arena.
Actriu, pedagoga i cantant amb tesitura operística. Llicenciada a l´Institut
del Teatre i al Conservatori de Sabadell. També pertany a la rica pedrera del
Cercle Maldà. Va coincidir amb Laura Pau a La
condesa de Gerolstein (Teatre Gaudí-2014) i a Oh! My God Barcelona (Auditori-2016). Forma part de la Companyia
Bratislava. www.tusclasesparticulares.com/profesores/anna-arena
L´escenografia :
Es de Paula Bosch i Teatre de Sant Cugat.
Els
músics :Les cançons estan composades per Pere Bardagí, Pablo Narea, Max Mir i Josep Zapater.
text : ferranbaile@gmail.com
