Hi ha res més avorrit que ser una princesa rosa?

informació obra



Intèrprets:
Anna Arena, Laura Pau, Jordi Collet, Gabriela Flores
So:
Àlex Felip
Il·luminació:
Àlex Felip
Escenografia:
Paula Bosch, Teatre Sant Cugat
Composició musical:
Pere Bardagí, Pablo Nerea, Max Miri, Josep Zapater
Vestuari:
Marc Udina
Producció:
Mosica Mix, S.L., Grappa Teatre
Ajudant de direcció:
Gilbert Bosch
Direcció:
Paco Mir
Sinopsi:

Una princesa rosa no vol ser princesa rosa per molt que li diguin que ha nascut per ser princesa rosa. Aquest fet, insòlit en una monarquia de les de tota la vida, capgira la vida quotidiana de palau fins que la princesa rosa (que no volia ser princesa rosa) aconsegueix convèncer a tothom que els temps han canviat i que les nenes poden aspirar a coses més interessants que ser princeses roses.

Edat recomanada: 5 a 12 anys

Crítica: Hi ha res més avorrit que ser una princesa rosa?

18/02/2017

REFLEXIO NECESARIA

per Ferran Baile

 “¿Quàntes nenes voldrien ser princeses roses?.” Així comença l´espectacle i moltes nenes del públic aixequen la mà. Al final de l´espectacle ninguna nena ho fa. L´espectacle de forma divertida les fa reflexionar, també als nens, també al pares.  

Vivim en un món on encara i subtilment es va influint, des de molts àmbits, a seguir amb el prototipus de la dona objecte, inferior, sempre unes passes per darrera de l´home. Es per això, que qualsevol toc d´atenció que permeti a les noves generacions reflexionar i no caure en la trampa, és bo i necessari.

Un espectacle narratiu concebut com un conta contes escenificat, amb dos joves i expertes actrius sobradament capacitades tan en la part interpretativa, com la de cantant i amb el do d´una immediata empatia amb el públic. Elles són l´Anna Arena, interpretant a la princesa rebel, que simplement vol ser una nena i créixer i decidir per si mateixa, i la Laura Pau, que a més de narradora va desdoblant-se amb els diversos personatges (el pare rei, la fada madrina..). Entrades i sortides clownesques, màscares, músiques i cançons (cada personatge, menys un, es presenta cantant), i diverses tècniques teatrals es combinen en un espectacle divertit i amb contingut,  portat a ritme viu.

El text es de l´escriptora i il.lustradora Raquel Díaz Reguera i s´ha publicat com a llibre il.lustrat  desplegable (2010- Thule Ediciones). Aquesta il.lusió la manté el muntatge dirigit per Paco Mir que des de la nuesa, la senzillesa, manté sols una escenografia central que recorda l´origen amb paravents dibuixats que ens porten a la cambra rosa de la princesa, el jardí reial, el ton de la cort i el despatx de protocol. En aquest darrer escenari té lloc una de les escenes més hilarants, la de la cap de relacions publiques de les monarquies en temps actuals, que veu amb pànic que pot passar si les princeses es declaren en vaga i deixen de ser roses. Anna Arena, per un moment alliberada de la princesa, en fa tota una creació. Una escena que gaudiran més els pares que els nens.


Més sobre els creadors

L´autora

Raquel Díaz Reguera (Sevilla, 1974), és una inquieta artista que ja als sis anys aconseguia guanyar un premi en un concurs de pintura. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Sevilla i va combinar-ho amb la música i l´escriptura. Ha escrit lletres per a cançons de renombrats interpretes com Victor Manuel, Pastora Soler, Noa, Miguel Ríos.. Ha escrit i il.lustrat llibres, el de l´espectacle que ens ocupa va ser el seu primer llibre il.lustrat i posteriorment van anar surgint, Un amor tan grande (Imaginarium-2011), Un beso antes de desayunar (Loguez Ediciones-2011), El monumento a la cometa-Catálogo de besos (Thule-2011), Un día de pasos alegres (Narval-2012), Azulín azulado (THule-2012) i fins a 27 títols publicats i recentement, Cenicienta, la verdadera historia contada por ella-Editorial Lumen). També ha gravat un disc formant duet amb la seva germana major, Núria (Dúo MaldeAmores), amb música i participació de Jorge Drexler. Des dels dinou anys viu a Madrid. www.raqueldiazreguera.com


El director

Qué dir de Paco Mir?. L´entranyable co-fundador, amb els no menys entranyables Joan Gràcia i Carles Sans, “tanto monta-monta tanto”, de Tricicle, i, de nou en triunvirat, gestors-productors de 3x3 (Dagoll Dagom-Anexa-Tricicle).

Potser afegir que a més d´actor-mim-director, també és dramaturg i guionista (Clochard, No és tàn facil, Bon profit!, Dinamita, Corda i descorda..Oh! Europa i Oh! España, series de TV amb Dagoll Dagom), dibuixant gràfic humorístic i escriptor, (El Jueves, Els dimecres mercat, No és tan fàcil, , Estem penjats, Ya me quejo yo por tí...) i director de cinema (Lo mejor que le puede pasar a un croasán, 2003). www.tricicle.com


Els productors

Paco Mir és el productor de l´espectacle a traves de la seva productora Mosica Mix i ha comptat amb la col.laboració de Grappa Teatre que dona nom a la companyia, asumint Gilbert Bosch  l´ajudantia de direcció.

Grappa Teatre. és una companyia de teatre creada pels actors Teresa Ros i Gilbert Bosch el 1988, amb una llarga trajectòria amb muntatges de mitjà i petit format interpretats per ells mateixos. 

En el record, un meritori espectacle per a públic preadolescent, Muac (2006), on hi participava de forma brillant el seu fill, llavors nen, David Bosch Ros. Treballen bàsicament per públic adult i jove. Aquesta és la seva segòna col.laboració amb Paco Mir, que els va dirigir a Clochard, espectacle actualment en gira. www.grappateatre.com


Les actrius  

Laura Pau, llicenciada a l´Institut del Teatre, amb estudis shakesperians a Londres, és actriu, cantant i músic. Toca piano, acordió i guitarra. Forma part de la talentosa companyia d´actors i músics Els Pirates Teatre que porten endavant la sala Círcol Maldà (lloc de referència del jove teatre independent). Amb un notable currículum (teatre, cançó, televisió, cinema, gestió), l´hem pogut veure recentment a Shaking Shakespeare, The Feliuettes, Balneari Maldà i Ronda naval sota la boira (2015-2016-Círcol Maldà), Oh! My God Barcelona (Auditori-2016), Pigat-Història d´un cavall (Jove Teatre Regina-2016) i anteriorment i entre d´altres a La gran duquesa de Gerolsten (Teatre Gaudi-2014),  Tirant lo Blanc (TNT, 2015) i Nevares (Teatre Grec-2014). Paco Mir la va dirigir anteriorment a Nit de Musicals (Teatre Grec-2016). A principis de març estrenarà, Verdaguer, ombres i maduixes (Teatre Romea). http://laurapau.com

Anna Arena. Actriu, pedagoga i cantant amb tesitura operística. Llicenciada a l´Institut del Teatre i al Conservatori de Sabadell. També pertany a la rica pedrera del Cercle Maldà. Va coincidir amb Laura Pau a La condesa de Gerolstein (Teatre Gaudí-2014) i a Oh! My God Barcelona (Auditori-2016). Forma part de la Companyia Bratislava. www.tusclasesparticulares.com/profesores/anna-arena


L´escenografia : Es de Paula Bosch i Teatre de Sant Cugat.

Els músics :Les cançons estan composades per Pere Bardagí, Pablo Narea, Max Mir i Josep Zapater.

 

text : ferranbaile@gmail.com